Monoparentals, ensamblades, binuclears (divorciats i tornats a casar), unions de fet o parelles del mateix sexe. Les diverses i confuses modalitats de la família actual redefineixen el funcionament de la llar i de la Societat
.
Actualment les parelles de classe mitjana tendeixen a unir-se més tard, a demorar l'arribada dels fills (cap als 30 anys) i a tenir menys descendència.

Es tracta de parelles més inestables perquè, en primer lloc, els joves estan absorts per l'àmbit laboral, ja sigui per les seves carreres o simplement per guanyar el necessari per arribar a final de mes. L'energia disponible per a la relació és, en conseqüència, escassa. A més, l'acceleració, la valorització del 'tingui-ho ara', del 'truqui ja' torna insuportable l'espera. 'Si no sóc feliç ja en la parella, busco una altra'. Però els vincles no són 'fast food', es cuinen a foc lent.

Les relacions són el que fem amb elles: si no corregim els defectes, no prosperaran. Com els vincles afectius són més light, els compromisos són per temps acotat. Ningú aposta a relacions per a tota la vida, el que torna a fragilitzar els vincles en un cercle viciós molt frustrant: 'els vincles són fràgils perquè no em comprometo i no em comprometo perquè els vincles són fràgils'. D'altra banda, ningú sap molt bé avui en quin món viuran els fills, per això és molt difícil tenir criteris de criança. Els pares estan bastant desorientats i no acaben d'acceptar l'enorme responsabilitat i treball que involucra la criança de nens. Hi ha també molta dificultat per a l'empatia, per posar-se al lloc de l'altre, cosa que és a la base de tota relació valuosa. Més aviat hi ha una posició egocèntrica: 'què necessito', 'què desig', 'què obtinc'. Finalment, les noves formes familiars són perfectament viables però requereixen un plus d'esforç, paciència i habilitats relacionals per fer-ne llocs aptes i gratificants per viure.

Els paràmetres clàssics per a definir la família: sexualitat, procreació i convivència, avui són insuficients. Els nois de famílies binuclears, producte del divorci, tenen dues llars: Família (vincles) i llar (convivència) ja no són sinònims; més que una institució, la família és avui una construcció social. Per la seva banda, Nora Domínguez, professora i investigadora de la UBA i coautora de "Llaços de família", assenyala un retorn a la definició per l'habitatge i el treball: com un grup que comparteix un hàbitat comú i els fruits de la manutenció, més semblant a una comunitat que a una llar basat en la filiació sanguínia. "S'estan deixant de banda els vincles sentimentals, que semblen ser més canviants, menys duradors", assenyala.

Diversitat i convivència democràtica dels models són també els termes en els quals els experts es veuen venir el futur. Seguiran coexistint famílies nuclears, monoparentals, binuclears, acoblades i homosexuals amb fills de parelles heterosexuals anteriors (les més nombroses) però també amb fills adoptius i menys, amb fills nascuts de tècniques de reproducció assistida.