La paraula compromís ve del llatí  compromissum i fa referència a l’obligació que es contrau i a la paraula donada.

El terme compromís està format per la suma del prefix “com” i l’arrel “promís” o “promesa”. Vol dir que quan estem adquirint un compromís el que estem fent és una promesa. Promesa que s’ha de complir.

Prometre i no complir significaria en primer lloc no respectar-se a un mateix; no donar pes a les nostres pròpies paraules i de la mateixa manera, demostraria no tenir respecte tampoc cap a la persona a qui anava dirigida la promesa. Per tant, abans d’assumir qualsevol compromís el que hauríem de fer és un exercici de reflexió per constatar que serem capaços de dur a terme aquesta obligació que ens hem imposat. Una persona fidel als seus compromisos, és una persona digna de confiança.

Es podria interpretar com un contracte no escrit.

L’enunciat del programa diu “a què ens comprometem?” penso que cada dia ens comprometem a menys coses... Observo en el món que m’envolta gran tendència a no ser respectuós, a no complir la paraula donada, a no complir aquest pacte que podria ser una encaixada de mans i fins i tot hi ha qui no és capaç de complir un contracte que prèviament ha sigut signat.

Això  ho podem fer extensiu a tots els àmbits. Un compromís pot ser de caire social, ètic, laboral, polític, familiar... Parlant de polítics...quants s’omplen la boca de la paraula compromís? A quantes coses es comprometen i ...quantes acaben complint??
 

Mirant enrere, l’home, històricament, es defineix com un esser social. Per tant, entenc que ha d’adquirir un compromís social. Perquè per viure en societat de manera digna i respectuosa, l’home ha de prendre decisions i dur a terme accions com a resposta a la realitat que viu.

El compromís està directament relacionat amb la nostra manera d’estar en el món. Amb la manera de relacionar-nos amb els nostres valors i principis fonamentals i amb la integritat a partir de la qual ens movem a la nostra vida.

En primer lloc, el primer compromís que hauríem d’adquirir és amb nosaltres mateixos, una decisió interna i lliure que ens ha de portar cap a una millora personal i de manera solidària amb la resta de la comunitat.

Hauríem de saber trobar un sentit a la nostra vida, un sentit que desafiï les nostres capacitats, la tranquil·litat i la seguretat de les rutines. Un sentit que faci la vida diferent cada dia, que faci escàs el temps de la nostra vida, que ens marqui un horitzó i que ens mostri que avancem en una direcció en el transcurs de la nostra existència.

Comprometre’s laboralment, implica que el treballador es senti identificat amb l’empresa, pugui afrontar els reptes i assolir les metes o objectius. Quan el treball es fa per obligació acostuma a haver-hi desmotivació i hi ha falta d’implicació. Els treballadors d’una empresa, es senten compromesos amb aquesta? És compromís o obligació? Senten “els colors” o son uns mercenaris? 

Tots tenim compromisos de diferent tipus: com a pares, fills, treballadors, estudiants...i no cal haver signat cap document per haver-los adquirit.

Una persona compromesa és aquella que compleix amb les seves obligacions.

 
“COMPROMIS ÉS ALLÒ QUE TRANSFORMA UNA PROMESA EN REALITAT”. “ES LA PARAULA QUE PARLA AMB VALENTIA DE LES NOSTRES INTENCIONS”. “ÉS L’ACCIÓ QUE PARLA MÉS FORT QUE LES PARAULES” “ÉS FER TEMPS QUAN NO N’HI HA”. “ES COMPLIR AMB EL QUE S’HA PROMÈS QUAN LES CIRCUMSTÀNCIES ES TORNEN ADVERSES”.“ES EL TRIOMF DIARI DE LA INTEGRITAT SOBRE L’ESCEPTICISME”. Shearson Lehman