Aquesta és una de les preguntes clàssiques i transcendents que s’ha fet home des de sempre. Forma part d’altres tan conegudes com: d’on venim?, què és la vida?, on anem?, què passa quan morim?...
Com diu la falca del programa:“segur que no hi ha respostes definitives...” I en aquest cas, en el del tema que avui toquem, jo m’atreviria a dir que ni aproximades. Però bé, ho poden intentar un cop més. Encara que, com deien els filòsofs antics, per cada mitja resposta que trobem, sortiran 10 o 100 preguntes més.
I sabent sempre que mai encertarem del tot. Només quan mirem enrere ens adonem.

A l’igual que no van encertar a la baixa Edat Mitjana aquells que predeien pel futur un món ple d’esglésies romàniques. L’art va evolucionar i, del romànic es va passar al gòtic, i del gòtic al barroc, etc., etc.,...O sigui que és la mateixa vida –una cosa porta a una altra -, en aquest cas la religió, l’art i la manera d’interpretar-ho, que dóna a tot un canvi constant. I encara està canviant i no pararà de fer-ho.
Per això, preguntar-nos, cap a on encaminen és força agosarat. Ens ho podem preguntar, es clar,...però des de la humilitat. O sigui, sabent de totes totes que ens equivocarem, que com deia al principi, no hi ha respostes definitives.. En tot cas, només podem fer unes previsions molt obertes i a curt termini.

I no sempre cal remuntar-nos a l’Edat Mitjana. Si els nostres besavis aixequessin el cap un moment, pensarien que estan en un altre planeta. Vehicles sense tracció animal, altres artefactes que volen plens de gent, tothom que parla a distància amb uns aparells petits i... sense fils!! Molt poc es podien imaginar ells aquesta mena de revolució en la comunicació i la tecnologia!. Ni en somnis, ni en ciència ficció.

En Thomas Malthus, al segle XVIII, també no va preveure bé quan va assegurar que la humanitat s’extingiria en relatiu poc temps, doncs la població creixia a un ritme exponencial i en canvi els recursos i els aliments només creixien a molt menor ritme, ho feia en progressió aritmètica. Fins i tot es va atrevir a pronosticar el fi de la humanitat pel 1880. De fet, amb el que es coneixia llavors, no s’equivocava del tot. No havia previst però que esdevindrien més avenços que corregirien aquesta fatal pronòstic. Entre ells, els avenços tecnològics, millors maneres de conreus, o fins i tot els mètodes anticonceptius. De tota manera, la teoria va tenir la seva vigència o, si més no, va servir de llum d’alerta. Encara avui hi ha malthussians que treballen amb models pretesament matemàtics que, amb una probabilitat del 90%, situen la fi del món a l’any 4560.

Un parell de segles abans, a mitjans del segle XVI, Nostradamus es feia famós per predir events futurs i sobretot catàstrofes. Els seus versets estan redactats amb tanta subtilesa, cabalisme i misteri, que tenen força predicament i seguidors. Per la seva intriga. Els més devots afirmen que ho ha encertat tot i estan convençuts que en els seus escrits està molt clara la data de la fi del món,  per l’any 3.797. Tanmateix, els analistes més científics, diuen que les seves prediccions sempre s’han interpretat un cop ha passat la catàstrofe o la mort. Per allò de que el lector sempre interpreta, llegeix el que vol llegir.

Aquests són uns quants exemples famosos de visualitzacions errònies d’escenaris de futur. Per això, són molts que diuen que no cal capficar-nos massa amb profecies més o menys apocalíptiques. ...¿No serà que en el fons interessa vendre’ns por? Perquè por ens faci perdre llibertat.

Cap a on encaminen?...Vaja pregunteta!! El que està molt clar és que no se sap. I que no cal que ens torturem massa en saber-ho o entendre-ho tot. Que la mateixa evolució, el dia a dia, ja ens hi portarà. I sense adonar-nos-en massa.

Però... ¿això és igual en la vida personal com en la col•lectiva? Segur que hi ha elements diferenciadors.
A nivell col•lectiu, com exemple i com a país, acabem de passar unes eleccions al Parlament que ens expliquen que han sigut del tot transcendents. Que estem en una cruïlla de camins i enmig d’una forta crisi que fa que tot sigui encara més incert. Per això,...cap a on encaminen?...Qui lo sa!