Hola, bona tarada a tothom.
Avans de començar a desenvolupar el tema que ens ocupa el programa d´avui, s´em feia molt i molt feixuc, perquè la pregunta que planteja avui el punt de l´interrogant es d´un caire molt personal i al mateix temps, implica molts conceptes socials.

Mentre escrivia la presentació d´aquest programa d´avui, al mateix temps tenia una conversa amb  un cosí meu i tan mateix li feia la mateixa pregunta del títol del programa…com a persona que li demanes al teu país?...
De fet, ara mateix no transcriuré tota la conversa que varem mantindre, evidentment, però es nota en aquell moment i en  les seves paraules, que era o es  el que li amaina en el seu entorn més directe.
Temes com la política i la seva gestió, amb uns impostos aplicats a tothom per un igual que moltes vegades “ofeguen” l´economia domestica feble de per si mateixa producte de la crisi, la gestió dels  recursos energètics que fins fa poc temps ens pensàvem que eren inesgotables , la gestió del medi ambient indispensable per la vida en aquest món, l´home i el seu entorn i així amb un llarg etcètera.

Tots aquest temes em venien al cap quant jo mateix em plantejava la pregunta del programa d´avui.
Jo, com a persona…que li demano al meu país?.
Jo com a persona SI se el que li demanaria al meu país i als meus dirigents, li demanaria coses que son fruit de la meva experiència a la vida mateixa, coses que personalment em semblen molt injustes li demanaria que fossin canviades, coses que de vegades et fan plantejar el tema de si mereix la pena seguir en una societat que només pensa en com pot fer que paguis més impostos directa o indirectament, on cada vegada es mes difícil viure degut als problemes que comporta la manca de recursos suficients per cobrir les necessitats de la seva població.
Li demanaria que millores la cada vegada més difícil oferta de feina, dons els que tenim feina em de donar gracies a algun deu menor de gaudir d´una feina més o menys estable per tal de poder mantenir a tota una societat industrialitzada…i moderna.
 Li demanaria que atures tota mena de violència, violència de genere, violència de família, violència psicològica i tot allò que comporta una vexació de l´esser  humà com a tal.
Li demanaria que atures com fos la crueltat en vers dels animals que formen part del nostre entorn, de l´habitat que compartim amb ells en aquest planeta i del que en son copropietaris al mateix temps que nosaltres.
I així mateix li demanaria al meu país…
 Un model de societat més humana, en el qual s´aten primer a la seva poblacional i les seves necessitats.
 Sostenibilitat del creixement demogràfic i urbanístic .
Viabilitat dels recursos propis.
Control del desenvolupament del sector industrial.
Preservació i control dels recursos medi ambientals.
Gestió de la qualitat de vida i de la renda per capita dels seus habitants.
 Polítiques de paí al marge de les ideologies i dels diferents canvis de govern.
 I així un llarg etcetera ...
Tu que m´escoltes en aquest moment....t´has preguntat mai...perquè una persona marxa de casa seva, de tot allò que s´estima, del seu poble, del seu país que l´ha vist a néixer?.
Crec que ningú marxa d´allà a on es troba bé.
Es per això que li em de demanar al nostre país i als nostres dirigents allò que ens faci sentir bé a casa nostre, al nostre poble, al nostre país i que ens en faci sentir orgullosos de viure-hi al costat de tot allò que estimem.

Gracies.