Com afrontem la crisi personal?
Posted by Jordi Mora i Garrido on Tuesday, December 1, 2009
Under: Psicologia
Bona tarda a tothom.
El tema que avui ens ocupa, es sens dubte, segons el meu enteniment es pot interpretar des de dos angles completament diferents.
L´altre dia, em van enviar un correu al meu conte de correu electronic, en principi, em va semblar un altre d´aquells missatges que persones sense massa feina o amb molt de temps disponible per fer aquets tipus de coses ( que sens dubte que n´hi hauran), peró de fet, la persona de la qual provenia el missatge em va posar en guardia; era ( és de fet ) d´un molt bon amic i persona seriósa, i per a mi aixó era suficient garantia per obrir-lo, així que em vaig disposar a llegir-lo.
L´historia que narrava el missatge era d´alló mes trista i esgarrifossa, era l´historia de com van afrontar el repte de la supervivencia en el accident i posteriors consecuencies, del avió a la cordillera Andina al 1972.
En aquell moment alló va representar una veritable crisi personal per aquells 16 supervivents del sinistre, havien de pendre una serie de decisións perque d´aquelles decisións en depenia la seva vida propia i la del grup sencer.
M´enrrecordo de unas paraules que deia un dels supervivents i que deian aixó…
Crisi?? De quina crisi em parlant?? Estrés??
Estrés es estar mort a 6000 metres d´alçada sense aigua ni menjar…aixó es estrés!!!.
Aquest es un cas extrem de com unes quantes persones van afrontar una crisi personal.
Peró no cal anar tan lluny ni ser tan dramatics, per trobarnos amb crisis personals de tota mena i que de vegades ens semblan una muntanya i no ho son pas vistes pels ull d´un altre persona que pot-ser li semblará una tonteria alló que nosaltres mateixos en fem ( com deia avans) una muntanya.
De fet si parlem de crisi, el mateix diccionari de la llengua Catalana del Institut d´Estudis Catalans, en ho defineix així:
crisi
1 f. [MD] Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia.
2 f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.
3 [PO] crisi ministerial Temps durant el qual s’acompleix la formació d’un nou ministeri.
Així, i en veient aquestes definicions podriem dir amb tota confiança que de crisis hi han de totes menes, peró de fet i al dia d´avui, quant hom diu la paraula “crisi” ens ve a la ment l´actual crisi economica que pateix de manera generalitzada la societat actual.
Crec que en aquets temps de crisi generalitzada que corren, tant de crisis personals com de crisis economicas, laborals i inclus familiars, es temps de fer-nos alguns plantejaments sobre la nostre propia vida i veure si realment la crisi es fora nostre o bé es a dins nostre, a la nostre cap i cor, llavors el següent pensament a de ser necesariament com superar aquest crisi de la qual en som victimes.
Gracies.
Jordi Mora i Garrido.
30/11/2009.
El tema que avui ens ocupa, es sens dubte, segons el meu enteniment es pot interpretar des de dos angles completament diferents.
L´altre dia, em van enviar un correu al meu conte de correu electronic, en principi, em va semblar un altre d´aquells missatges que persones sense massa feina o amb molt de temps disponible per fer aquets tipus de coses ( que sens dubte que n´hi hauran), peró de fet, la persona de la qual provenia el missatge em va posar en guardia; era ( és de fet ) d´un molt bon amic i persona seriósa, i per a mi aixó era suficient garantia per obrir-lo, així que em vaig disposar a llegir-lo.
L´historia que narrava el missatge era d´alló mes trista i esgarrifossa, era l´historia de com van afrontar el repte de la supervivencia en el accident i posteriors consecuencies, del avió a la cordillera Andina al 1972.
En aquell moment alló va representar una veritable crisi personal per aquells 16 supervivents del sinistre, havien de pendre una serie de decisións perque d´aquelles decisións en depenia la seva vida propia i la del grup sencer.
M´enrrecordo de unas paraules que deia un dels supervivents i que deian aixó…
Crisi?? De quina crisi em parlant?? Estrés??
Estrés es estar mort a 6000 metres d´alçada sense aigua ni menjar…aixó es estrés!!!.
Aquest es un cas extrem de com unes quantes persones van afrontar una crisi personal.
Peró no cal anar tan lluny ni ser tan dramatics, per trobarnos amb crisis personals de tota mena i que de vegades ens semblan una muntanya i no ho son pas vistes pels ull d´un altre persona que pot-ser li semblará una tonteria alló que nosaltres mateixos en fem ( com deia avans) una muntanya.
De fet si parlem de crisi, el mateix diccionari de la llengua Catalana del Institut d´Estudis Catalans, en ho defineix així:
crisi
1 f. [MD] Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia.
2 f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.
3 [PO] crisi ministerial Temps durant el qual s’acompleix la formació d’un nou ministeri.
Així, i en veient aquestes definicions podriem dir amb tota confiança que de crisis hi han de totes menes, peró de fet i al dia d´avui, quant hom diu la paraula “crisi” ens ve a la ment l´actual crisi economica que pateix de manera generalitzada la societat actual.
Crec que en aquets temps de crisi generalitzada que corren, tant de crisis personals com de crisis economicas, laborals i inclus familiars, es temps de fer-nos alguns plantejaments sobre la nostre propia vida i veure si realment la crisi es fora nostre o bé es a dins nostre, a la nostre cap i cor, llavors el següent pensament a de ser necesariament com superar aquest crisi de la qual en som victimes.
Gracies.
Jordi Mora i Garrido.
30/11/2009.
In : Psicologia
Tags: crisis
blog comments powered by Disqus
