El tema dóna molt de joc perquè  és molt ampli. No momes podríem parlar molt i molt sobre la crisi econòmica  sinó també de les seves conseqüències. Per exemple, la forta pujada que ha experimentat l’atur, les empreses que van presentar expedients de regulació dels llocs de treball. Del sector de la construcció també hi hauria molt a dir.

Ha estat dels més perjudicats a conseqüència del final del boom immobiliari i la posterior caiguda de les vendes. Empreses constructores que van fer suspensió de pagaments...  No oblidem el fort impacte dins del sistema financer, sumat a la gran quantitat d’impagats.

Primer, els medis de comunicació  ens provoquen la idea de crisi, després l’individuo la rep i comença a estalviar, a revisar els seus comptes i a vigilar minuciosament el que gasta.

Es redueix el consum i la demanda dels productes. Els comerciants i empresaris han de reduir els seus marges, han d’afegir valor als seus productes i/o serveis i han de fer un màrqueting més creatiu.

Si fem una valoració d’ingressos i despeses a la nostra economia domèstica, començarem a retallar les despeses que considerem secundaries o innecessàries.

El que hem de fer, en qualsevol cas és conservar la calma, ser previsors. Cada família hauria de ser conscient de amb quina quantitat de diners compta i no viure per damunt de les seves possibilitats. Es pot estalviar reduint el consum de llum, aigua, telèfon...

La gent també ha de ser conscient de quina és la seva capacita d’endeutament.

Suposo que el títol del programa d’avui ens evoca a crisi econòmica, però no hem de perdre de vista que quan parlem de crisi, ens referim a qualsevol canvi sobtat que ens obliga a fer una reestructuració i en conseqüència a obrir noves possibilitats. Ens podríem referir a la crisi del adolescent, la crisi personal, una crisi de salut, de parella, la crisi dels 30 o 40 o ..etc...totes elles tenen en comú el fet que ens produeixen una alteració, es produeix un punt d’inflexió i ens veiem obligats a resoldre-ho. Això pot tenir un resultat positiu o negatiu. Ens pot portar a un millorament o a un empitjorament de la nostra situació personal.

Cal tenir present que “crisi” no ha de ser forçosament sinònim de negatiu, sí és cert que resulta en gran part negatiu, però també penso que són moments que han de servir per créixer i per a que desenvolupem el nostre interior.

En el llenguatge xinès, la paraula crisi està formada per 2 paraules: amenaça i oportunitat. És a dir, davant d’una crisi, sempre coexisteixen perills i amenaces amb oportunitats. És important que estem atents a les amenaces que hi ha sobre els nostres negocis, però també és molt important que estem atents a les oportunitats que faran que ens adaptem al canvi, i així puguem sobreviure i créixer.Està clar que la crisi no afecta només a la nostra butxaca. Ens provoca també la sensació d’incertesa perquè tampoc sabem amb exactitud cóm o en què ens afectarà. Sovint veiem que el que hi ha és molta por induïda per l’alarma social. 

Ens movem en una societat de consum on moltes famílies han viscut més enllà de les seves possibilitats i ara s’han d’estrènyer el cinturó, cosa que no acostuma a ser fàcil.

Honoré de Balzac va dir en una gran frase “a les crisis, el cor o bé es trenca o s’enforteix”. Potser la lectura positiva que hauríem de treure és allò de que “no hi mal que per bé no vingui”. Com va dir John F Kenedy , les grans crisis produeixen grans homes.