Els humans tenim moltíssimes maneres de comunicar-nos i en canvi, acostumem a comunicar-nos de manera molt deficient.

Tenim la paraula, expressada oralment, de forma escrita i ara també de forma electrònica. Tenim l’expressió no verbal: els gestos, la cara, la forma de moure’ns, tot plegat comunica.

Tenim mitjans de comunicació de masses: la ràdio, la televisió, la premsa, internet.
Tenim mitjans personals de comunicació, com el telèfon, la videoconferència, el correu electrònic, ara també una versió moderna del telègraf: el SMS, el twiter, els chats....

Realment la comunicació és importantíssima en la nostre vida.  Però sembla que quan més mitjans a la nostre disposició, pitjor ens comuniquem.

Només cal veure els debats televisius com uns atropellen als altres, ens oblidem que un principi bàsic de la comunicació és ESCOLTAR.

Els monòlegs no son comunicació. És curiós constatar que també en les comunicacions electròniques sembla que multitud de persones interactuen entre si i es comuniquen, però en realitat tenim monòlegs simultanis.
Això demostra que no tot és avançar en mitjans per comunicar-se sinó que cal re-educar-se en competències comunicatives, o sigui, fer-ho bé.

Per a una comunicació efectiva i humana cal saber escoltar, entendre i fer-se entendre, raonar, reflexionar abans de respondre, defugir dels tòpics, prejudicis i estereotips.

Aquesta actitud l’hem de tenir sempre sigui quin sigui el mitjà de comunicació. Capítol apart mereix la comunicació digital o tecnològica.  Quan ens comuniquem per correu electrònic (per exemple) no veiem la cara que fa el nostre interlocutor, això pot provocar fàcilment malentesos, doncs un mateix text pot ser llegir en un to diferent del que va emprar l’emissor. L’aparent anonimat que proporciona la comunicació electrònica també facilita que algunes persones s’atreveixin a expressar coses que no farien mai de forma directe o presencial.

El telèfon mòbil és ja un element quasi imprescindible en la nostre vida quotidiana, però pocs s’han acostumat a utilitzar-lo amb seny i de manera eficaç. Amb el telèfon mòbil et poden interrompre en qualsevol moment del dia o de la nit, hi ha gent que no l’apaga ni en un funeral. També hi ha persones que pateixen com una mena d’ansietat si no reben trucades o correus electrònics. En molts d’aquests casos no parlem de comunicació, sinó de soroll.

Cal administrar adequadament el temps i les comunicacions, som moltes les persones que patim una saturació de missatges durant el dia, la qual cosa pot afectar al rendiment laboral i l’estabilitat de les persones.

Sabem comunicar-nos, realment?