La resiliència és un concepte sintetitzador que parla de la capacitat de l’esser humà de mantenir-se més enllà de les adversitats. Personalment em sembla un concepte ambigu i és potser redundar en l’actual psicologia positiva que es fonamenta en no centrar l’atenció en el problema sinó en les solucions. És cosina de l’autoestima i del cognitivisme i alava al jo per davant dels seus conflictes i contradiccions.

El Diccionari de la enciclopèdia catalana diu que la resiliència és la capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. Personalment crec que la resiliència és una proclama i que potser no contempla altres dimensions del ser que es podrien plantejar amb el com, que em sembla més important que el què. És a dir la resiliència és un concepte que obvia la importància dels processos i les dinàmiques que porten a algú a ser resilient. Potser és un concepte massa agosarat? massa aglutinador?

Tanmateix la resiliència la contemplo com l’aposta per la vida. És aquella capacitat tan desitjable de ser flexible davant la vida, de per un cantó acceptar les dificultats i per l’altre saber enfocar positivament les resolucions.

1.    Una persona resilient serà algú que ha arribat a un punt en la vida que està bé amb si mateix.*
2.    Una persona resilient sabrà que hi ha l’infern i hi haurà entrat i sortit traient-ne algun saber.*
3.    Una persona resilient serà cadascú conseqüència d’una trajectòria concreta.*

I... podria ser possible en una conversa sentir a algú dir: mira que és resilient en Pere!? és a dir, és popularitzarà la paraula resilient?
És el concepte Resiliència massa atrevit i com és que ara s’ha posat de moda?

Parlem-ne!