Exercici en línia o en onda. Completa aquestes frases:
“La meva amiga és…
“Els meus veïns són…
“El meu col•laborador és…
“La meva parella és…
“Els meus germans són…
“Els meus fills són…
“El meu mestre és...
“La societat és…
“Els nostres polítics són…
“Les institucions són…
Què estem dient quan qualifiquem els altres?
És cert que ‘projectem’ en els altres allò que som? Què vol dir això de projectar? L’exterior actua com un mirall per la nostra ment? És cert que veiem en els altres allò que no acceptem de nosaltres mateixos? De manera que el defecte que no tolerem en nosaltres el veiem a l’exterior, allà, a fora, i així ens quedem tranquils?
Jo penso que això es pot explicar d’una manera més senzilla i menys culpabilitzadora: veiem l’altre de la manera que som capaços de veure’l. Hem tingut unes experiències a la nostra vida que ens han portat a veure la realitat d’una manera determinada. Les coses que succeeixen al nostre voltant no tenen el mateix significat per tothom, sinó que cada un li dóna un significat diferent, perquè ha après a conèixer-les d’una manera diferent. L’altre és algú amorós, que ens estima quan ens sentim dignes de ser estimats. Hem tingut unes experiències prèvies, fonamentals i reiterades, en què ens hem sentit estimats, ens han fet sentir estimats, acceptats. Les nostres figures de referència han sigut amoroses, dedicades, protectores, acceptadores…En canvi, l’altre ens fa por quan ens veiem com algú feble, tal vegada les nostres figures de referència no han estat sòlides, ens han transmès que la realitat és perillosa, el mon és perillós. Els pares no s’han sentit segurs com a pres, han dubtat de si ajudar, no ajudar, fins a quin punt...
Veiem l’altre com algú dolent, amb males intencions. Potser han dubtat de nosaltres, ens han acusat sense motiu, han desconfiat. No hem pogut tenir l’experiència de confiar.
I tu, com veus els altres?
Veig els altres fent coses que m’ agradaria fer. He tingut l’experiència bàsica de no mereixer aconseguir coses, logros, amor, acceptació?
Em veig reflectit/da en els més desgraciats. M’he sentit inferior en les relacions amb els altres significatius? Pares, germans, iguals?
Em veig reflectit/da en els més feliços o afortunats. Tinc una desconfiança exagerada en mi mateix/a, fes el que fes, da igual el resultat, he tingut la percepció que era el més bo, maco, capaç de tots? M’ho han fet creure? Les coses es podien aconseguir sense esforç?
Veig els altres com més poderosos, més forts que jo. Jo sempre m’he vist feble, mai n’hi havia prou i sempre era inadequat en comparació amb germans, iguals, pares...?
Una afirmació al voltant d’algú diu més de la persona que la diu/la pensa que de la persona objecte de l’afirmació. Sempre que qualifiquem el mon, parlem de la manera en què coneixem el mon.

“No vemos a los demás como son, sino como somos nosotros.” IMMANUEL KANT.

Sí, però això, qué significa? No tant que ens emmirallem en els altres, sinó que aquell comportament que observem en l’altre el llegim d’una determinada manera, perquè la nostra experiència és limitada, no és prou àmplia, com per veure’l des d’un punt de vista diferent. “Et veig a tu com a algú afortunat, perquè tens una bona feina i jo no”. No sóc capaç de concebre que tu també tens les teves fonts de patiment, perquè el patiment per a mi és tenir una feina que no m’agrada, i aquesta és la meva experiència de patiment, i no cap altra. No se entendre que tu pots patir igualment a causa dels sentiments d’ inadequació, perquè a mi els altres sempre m’han fet sentir valorat, i jo em valoro, jo et veig molt bé a tu. No tinc capacitat d’ampliar la meva visió sobre el concepte de “patiment”, per quins motius pot patir una persona. El meu concepte de patiment és massa estret.

“Cuando comienzan a vernos como esto o como aquello, comienzan a no vernos.” ANTONIO PORCHIA.

Interessant, però és que no podem fer altra cosa, perquè sempre necessitem tenir un referent per saber col•locar allò, aquell objecte o persona en un calaix. El veiem com alguna cosa que ja coneixem.  Si s’assembla a algú que hem conegut profundament en el passat, algú pròxim, ens podran comprendre millor, si no, tindrem l’efecte”marginació”. És diferent, no el conec, pertant, genero hostilitat, distància, el ridiculitzo, no puc empatitzar, esdevé algú tan llunya que fins i tot el veig com si no tingués sentiments, com si no fos un ésser humà.
Envolvemos al amado en capas de cristal, y vemos una visión en lugar de una persona durante todo el tiempo que dura el encanto.” STENDHAL.
Perquè ens il•lusionem tant? Veiem coses que no són? Què passa quan ens enamorem? La persona de la qual ens enamorem fa sortir totes les millors parts de nosaltres. Ens fa sentir al 100%. Ens enamorem perquè l’altre rescata el millor de nosaltres. El veiem tant bé perquè fa ressorgir en nosaltres experiències molt bones, d’una persona en sintonia, que ens accepta, que ens dóna i que endevina els nostres desitjos, perquè aquella experiència l’hem tinguda, i aquella manera de mirar-nos o d’estar al nostre costat ens fa despertar tots aquests significats al darrere. Després, obrim els ulls i ens podem adonar que en veritat hem sobrevalorat, i és quan veus si una relació amorosa tenia n fons per seguir o no.
En conclusió, veiem en els altres els aspectes que coneixem, però no podem veure els aspectes dels quals mai no hem tingut experiència. No ens queda més remei que ser nosaltres mateixos, intentar posar-nos una màscara i fingir ser uns altres, que veuen altres coses, no funcionarà, perquè tot resulta postís, artificial, i requereix un esforç enorme, que no dóna resultat...perquè no es correspon amb la nostra experiència.

Sigues tu mateix/a, els altres llocs ja estan ocupats! O. Wilde
Sigues tu mateix/a, els altres ja estan agafats!
(Be yourself, everybody else is taken)

Cançó
Englishman In New York (Sting)
I don't drink coffee I take tea my dear
I like my toast done on the side
And you can hear it in my accent when I talk
I'm an Englishman in New York
See me walking down Fifth Avenue
A walking cane here at my side
I take it everywhere I walk
I'm an Englishman in New York
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
If "manners maketh man" as someone said
Then he's the hero of the day
It takes a man to suffer ignorance and smile
Be yourself no matter what they say
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
Modesty, propriety can lead to notoriety
You could end up as the only one
Gentleness, sobriety are rare in this society
At night a candle's brighter than the sun
Takes more than combat gear to make a man
Takes more than license for a gun
Confront your enemies, avoid them when you can
A gentleman will walk but never run
If "manners maketh man" as someone said
Then he's the hero of the day
It takes a man to suffer ignorance and smile
Be yourself no matter what they say
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York
I'm an alien, I'm a legal alien
I'm an Englishman in New York

Conte: 
Cómo son los habitantes de este lugar?
Una vez un anciano que pasaba los días sentado junto a un  pozo a la
entrada del pueblo. Un día, un joven se le acercó y le preguntó:
-Yo nunca he venido por estos lugares, ¿cómo son los habitantes
de esta ciudad?
El anciano le respondió con otra pregunta:  ¿Cómo eran los habitantes de la ciudad de la que vienes?
 - Egoístas y malvados, por eso me he sentido contento de haber
salido de allí.
 - Así son los habitantes de esta ciudad - le respondió el anciano.
Un poco después, otro joven se acercó al anciano y le hizo la misma  pregunta:
- Voy llegando a este lugar, ¿cómo son los habitantes de esta ciudad?
El anciano, de nuevo, le contestó con la misma pregunta:    - ¿Cómo eran los habitantes de la ciudad de dónde vienes?
 - Eran buenos, generosos, hospitalarios, honestos, trabajadores.
Tenía tantos amigos que me ha costado mucho separarme de ellos...
-         También los habitantes de esta ciudad son así - respondió el anciano.
Un hombre que había llevado a sus animales a tomar agua al pozo y que   había escuchado la conversación, en cuanto el joven se alejó,  le dijo al               anciano:
 - ¿Cómo puedes dar dos respuestas completamente diferentes a  la misma pregunta puesta por dos personas?
 - Mira -le respondió-, cada uno lleva el universo en su  corazón, quien no ha encontrado nada bueno en su pasado, tampoco lo encontrará  aquí.
En cambio   aquel que tenía amigos en su ciudad, encontrará también aquí amigos leales y fieles. Porque las personas son lo que encuentran en sí mismas,   y encuentran siempre lo que esperan encontrar
Novel•la: qualsevol! L’autor plasma a les seves obres la seva visió de la realitat. Llegim, anem a escoltar concerts, a veure exposicions d’art justament per això: per veure el món des dels ulls d’una altra persona, que ens explica el mon des d’una perspectiva diferent a la nostra, amb detalls nous, que nosaltres no hem tingut l’experiència de captar.