Voldria començar fent una reflexió sobre la utilització de la paraula “agradar”. El fet d’associar el fet de cuidar-se amb la necessitat d’agradar ja indica un significat. Agradar comporta la presencia d’ algú que agraeix, que aprova, que admira, que mira?
La necessitat d’un públic que admira i aprova, o gaudeix de mirar és pròpia d’una societat fonamentada en valors que més aviat tenen a veure amb la imatge i amb l’aparença que no pas amb l’essència.
Aleshores, ens podem plantejar si aquest tipus de cura cap a nosaltres mateixos té com a resultat un augment de l’autoestima, o, al contrari, alimenta les inseguretats i facilita les relacions de dependència. Perquè en realitat, si om necessita l’aprovació i l’admiració de l’altre per sentir-se bé, depèn de l’altre.
Cuidar-se, de quina manera es fa? És un concepte que te a veure amb el cos? Amb la higiene, amb la roba, amb la cosmètica?
O te a veure amb escoltar-se i saber satisfer les pròpies necessitats – intel•lectuals, afectives, emocionals, de descans, de relaxació, de relació?
L’adolescent que es passa 2 hores davant del mirall abans de sortir, emprovant-se roba i pentinant-se, s’està cuidant? És per agradar-se o per agradar als altres?
Passar el cap de setmana netejant i cuinant i arribar destrossats al dilluns sense ganes d’anar a treballar, és cuidar-se? Per qui es fa això?
Posar per davant  haver de planxar la roba per la setmana, abans que quedar amb els amics, és cuidar-se?
Tenir l’agenda molt plena, atapeïda de compromisos, feina, cursos de creixement personal i tai txi, és cuidar-se?
Personalment crec que cuidar-se te a veure en primer lloc en reconèixer qui som, acceptar la nostra historia personal, familiar i social, saber dirigir els nostres esforços cap a la cobertura de les necessitats, sabent donar prioritats.
Cuidar d’un mateix comporta, aleshores, tenir una bona autoestima, valorar el que sabem fer i reconèixer que mereixem amor, respecte, benestar. A partir d’aquí, cuidar-se només pot tenir una direcció molt clara per a la persona, i pot perdre d’importància el saber que els altres agraeixen  el seu aspecte o la seva manera de fer.
Tot i així, en la majoria de casos, una persona amb una autoestima ferma, sol mantenir relacions funcionals amb els altres.

Maria Monini