I tant que decidim; cada dia prenem més de 1000 decisions. Ara mateix qui està escoltant la ràdio pot escollir entre el Punt de l’Interrogant o la prèvia del partit de la Champions per Catalunya Ràdio o RAC1 o qualsevol altre programació. I si esteu fent el sopar tornareu a escollir: caldo o amanida, peix o carn o truita, fruita o iogurt. Sempre decidim, escollim entre diverses alternatives que se’ns presenten encara que possiblement el parany està aquí, en “les alternatives que se’ns presenten”.
Aquesta capacitat d’escollir tant comú a la societats democràtiques no ens fa més lliures, simplement obre el ventall de possibilitats entre un sèrie d’alternatives que normalment venen donades des de dalt.
Cal una bona reflexió sobre tot allò que fem i perquè ho fem. Quines coses estan ben vistes i quines no; què és políticament correcte, què és socialment reprovable i com aquests usos socials poden condicionar les nostres eleccions i les nostres decisions. Ja no parlo de la moda, de el que està “in”, del que se’ns ven en els mitjans de comunicació. Vaig una mica més enllà i recordo el  que deia el sociòleg i politòleg anglès Steven Lukes : L’exercici del poder no és que els demés facin allò que jo vull, és que no facin allò que jo no vull…
Sempre he associat llibertat a capacitat de poder decidir. El meu interrogant és: soc prou lliure per decidir?