La Coherència "vital" igual que la textual ens parla de la unitat en els diversos elements que formen un text, i en aquest cas, la persona.

Parlem de la unió o unidireccionalitat de pensament, paraula i acció.
Dins del món espiritual d'això en diuen estar a la teva Verticalitat o Veritat.
És a dir, si penso blau, sento blau i faig blau, la fermesa de les meves accions serà tal que res em farà dubtar o trontollar.
Restaré vertical més enllà de les envestides del meu món circumdant.
D'aquí que  teories com la Bioneuroemoció diuen que la malaltia neix de la no coherència entre el que penso i el que faig.

Però i si mirem una mica més enllà?
Perquè si jo penso odi, sento odi, expresso odi i actuo amb odi.. També estic essent coherent amb mi mateix.  Més enllà de judicis externs,
Hitler per exemple era coherent amb els seus ideals.


Osho deia que aquell que es preocupi per la coherència serà fals perquè només les mentides són coherents.
Que l'única veritat és el canvi i per lo tant la nostra coherència ha de ser canviant i revisada contínuament. Que no confonguem fermesa i constància o rigidesa en coherència.
No hi ha res més coherent que un nen i aquest canvia d'ideals i pensaments a cada instant i actua en conseqüència.
Realment sabem ser com els nens?

Fins a quin punt estem "enganxats" als nostres ideals, pensaments, pors, necessitats? Perquè al final tot és el mateix, la por al canvi ens fa restar fidels inclús a la nostra moral. Necessitem sentir-nos segurs i estables.

Llavors hi ha res més elevat que la Coherència ? Segons Emilio Oliver si, la Transcendència o la coherència no Egoista.
I com podem anar d'una a l'altre?
Com tot, començant per baix. A l'igual que Jesús, hem hagut de transitar pel nostre infern, la nostra veritat més oculta fins a acceptar-nos, veure què hi ha realment rere cada acció o paraula nostra, fins a quin punt em domina l'Ego, observar des d'on actuem realment. Buidar-nos d' ideals, promeses, necessitats. Perquè si actuem des de la Raó la voldrem seguir tenint sigui sobre política, el meu ofici o inclús en com s’ha d'estimar! Com ?

Parant ( meditant  i observant-me) Per Formar-me ( donar-me forma, per crear-me i recrear-me constantment ) i Des de la Compassió  donar-nos el temps necessari per transformar-nos obrint-me a observar l'altre sense crítica, només acompanyant-te’l.

Només així transitarem per donar llum a una veritat que no neixi de la por i el Jo egoista. Des de la Serenitat aprendrem paciència i començarem a tenir fe en nosaltres i poder superar llavors les nostres pròpies limitacions donant pas a una nova creativitat, una nova coherència que si és Transcendent i il•luminadora no només per tu, sinó pels demés.
Llavors ets capaç de compartir-te més enllà dels teus  límits i SER.

Comença fen-te una pregunta : Quin món vols?, Tu n'ets un exemple?