La vida és un aprendre constant, perquè la vida és moviment, és canvi. El coneixement i l’experiència son acumulatius, però cal anar adaptant allò que sabem als canvis que es produeixen o correm el risc de quedar fora de joc.
En ocasions amb una simple correcció o adaptació a noves circumstàncies n’hi ha prou, però d’altres no.
Hi ha situacions en que els coneixements adquirits no son d’utilitat i fins si tot, son un llast, un mur que ens impedeix comprendre què ha passat.

En el mon professional també les coses evolucionen de forma vertiginosa i per seguir sent competitius, cal innovar i per innovar cal canviar les ulleres amb les que mirem les coses quotidianes.

Cal desaprendre per re-aprendre de nou. Si fem el símil de que els coneixements son maons amb els que construïm la nostre realitat, l’aprenentatge consisteix en entendre els plànols de muntatge, on s’indica l’ordre i manera en que s’han d’organitzar els maons.

Desaprendre es pot interpretar aquí com desmuntar l’ordre convencional, deconstruir  per tornar a organitzar l’obra d’acord amb un nou ordre, uns nous plànols que s’adaptin millor als canvis de l’entorn, o a noves realitats personals on allò que hem après durant anys ja no ens permet avançar, s’ha fet caduc.

Aprendre és comprendre com funcionen les coses realment i la saviesa és la capacitat de crear nous ordres, de no perdre de vista el per què de les coses i quan veus que ja no serveixen al seu propòsit cal desaprendre vells hàbits, vells automatismes i aprendre noves maneres de combinar i de construir la realitat nostre de cada dia.