Les pors ens venen de la condició vulnerable de l’esser humà. Poden expressar perills imaginaris i també reals, som fal· libles i tenim dificultats per controlar els esdeveniments.  

Es pot dir que l’esser humà ha destinat hores i hores a intentar pal· liar aquesta veritat de la falta, de la lleugeresa del ser i ha desenvolupat sistemes per intentar apartar-se de la incertesa. En la meteorologia en tenim un clar exemple, doncs volem saber en tot moment que ens depara el temps per planificar sense riscos.  

Si mirem al diccionari trobem dues accepcions: 
Torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat. I, aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contraria a allò que desitja.

Les pors ens parlen de la infantesa i de la protecció. No hi ha infant que no hagi tingut alguna por, per exemple a la obscuritat. És normal tenir pors a la infància i els adults les veiem fins i tot entranyables.
Hi som per cuidar, per donar protecció als nostres petits. Els contes per exemple ens ajuden en aquesta tasca. La por també es supera amb una bona educació. 

“La Cinta parlant de l’experiència de la guerra deia que mai no havia explicat absolutament res als seus cinc fills, i no va parlar mai de res amb el seu marit. Inicia el discurs, on primer apareix el que podem anomena  memòria viscosa, plena de records inesborrables i amagats, per anar-se transformant en retrat parlat (damunt la llar de foc hi havia un autoretrat seu, al que constantment feia referència). 

Explicava com la por havia ocupat tota la vida, tot l’espai, la por a marxar, la por a tornar, la por a parlar, la por a l’empresonament del seu marit, la por al propi empresonament quan va tornar a Barcelona, al desemparament a Perpinyà, la solitud, l’aïllament, per tant, i com a norma deia ella: el que em fa por sempre ho he amagat, silenciat i apartat.”    

Si hi ha algun secret a les pors, aquest és la paraula, la capacitat de l’ esser humà de simbolitzar allò que ens fa por, de parlar sobre el que ens incomoda i d’aquesta manera humanitzar-ho de la millor manera possible.  Aquesta és la meva idea, però i vosaltres, d’on creieu que ens venen les pors?