Què és l’agricultura ecològica?

Una agricultura que no utilitza pesticides com els insecticides, fungicides, herbicides, nematicides, etc.
No utilitza adobs químics, de síntesis.
Tampoc les llavors transgèniques.
Paràmetres interessants a tenir en compte seria la procedència i la industrialització.
Altres besants de l’agricultura ecològica serien la Biodinàmica o la Permacultura.

Perquè diem no als transgènics?

No traurà la fam del mon, perquè la gent pobre del tercer mon no te diner per comprar-les, per tant seran multinacionals que les compraran, explotaran la ma d’obra barata o els seu patrimoni “el terra”, empobrint-lo de nutrients i embrutant les aigües.

Ens patenten la vida “ les llavors” i ens embruten les nostres, pol·linitzant els nostres camps contra la nostra voluntat.

El perill de modificar genèticament les cèl·lules, barrejant gens animals amb gens vegetals, la natura no ho sap fer, per tant no tenim precedents, això vol dir que els estudis que fan, no son vàlids per demostrar que no ens faran mal tots els transgènics que ens mengem al cap de l’any.

Si amb la revolució verda del anys 60-70 no vàrem acabar amb la fam del mon, perquè els transgènics ho faran!.

Perquè no se’ls perdona el deute extern als països del tercer mon i se'ls ensenya a conrear les seves terres per acabar amb la fam del mon, en comptes de gastar-se tants diners en la investigació dels transgènics?


El dret a la Sobirania Alimentaria.
Per exercir aquest dret tindríem que tenir com a mínim dues opcions per escollir, per tant si el 70-80 % de la comercialització d’aliments està en mans de 5 o 6 empreses ( Carrefour, Eroski, Mercadona, etc.) aquest dret moltes vegades es molt difícil exercir. Per tant menjarem el que ells vulguin, com ho vulguin i quan ho vulguin “ells”.

Aquest dret l´han de defensar l’administració i els consumidors conjuntament. Ajudant directament o indirectament, a tots aquells pagesos i ramaders perquè produeixin aliments sans “ecològics” i de proximitat.

El concepte proximitat amb ecològic, es el cavall de batalla per aconseguir la nostra sobirania alimentaria.
Altres models per no fer-li el joc a les grans corporacions seria:

-Grups de consum.
-Cistelles a domicili.
-Recuperar els mercats sense frau, “que els productes siguin dels pagesos dels voltants"
-La comercialització en el propi camp.

Quin pot ser el futur de la nostra agricultura?

Repassant una mica la historia, a finals dels anys 60, es va fer L’AP7 connectant el sud de la península amb Catalunya. Fins aquells moments els Catalans menjaven les verdures del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme. Els cítrics de Tarragona, tot i això, es podrien conrear a la part baixa del Maresme, sent un clima favorable per aquests conreus. I les fruites de Girona i Lleida. Ens mancava una mica de cereal per alimentar el bestiar ( aquest problema es podria resoldre disminuint l’excés de carn que menja el primer mon).

Això vol dir que no ens ha de fer por, vivint en un clima Mediterrani. També em de tocar de peus a terra, no serà una feina gens fàcil.

Com he fet incís anteriorment, el tren que està passant ara, és el de l’agricultura ecològica de proximitat, la societat està entenent la importància que tenen els aliments que ingerim, realment “Som el que mengem”. Per tant els productes ecològics no ens estan enverinat, si no alimentant. Els productes de proximitat ens donen mes seguretat de que les coses es facin més be. Potenciem la economia de proximitat. Ens donen aquesta segona opció per tenir el dret d’escollir on volem comprar els nostres aliments i ens farà gaudir d’un territori endreçat i no abandonat.

Quines son les eines que en aquest moment tant salvatge de crisis necessitem:

Reduir els canals de comercialització, així aquest 300 i/o 400% o mes què és queden les grans cadenes, quedin a casa dels pagesos i ramaders.

Crear petites xarxes de pagesos i ramaders per vendre’s els excedents, sense grans estructures, utilitzant el telèfon i Internet.

Que l’administració ens donés un cop de ma, així seria molt mes fàcil engegar nous projectes aplicant una agricultura ecològica de proximitat.

Si aconseguim aquest canvi , aconseguirem un relleu generacional, per tant un futur per la nostra agricultura.