El més fàcil seria dir no. Afirmar que el sistema o pla educatiu no és eficaç, carregar-li tots el neulers i quedar-nos tan amples i ...cap a una altra cosa. És clar, amagant el cap sota l’ala., un cop més.

D’entrada, crec caldria diferenciar entre educació i ensenyament. L’ensenyament són els continguts, les diferents matèries que s’aprenen (o que s’haurien d’aprendre) en les diferents etapes de la vida escolar, a la Primària, a la Secundària, els Mòduls formatius, la FP,...i després a les diferents carreres. Però això darrer ja seria un altre debat. Una altra cosa molt més àmplia és l’educació.  Entenc que l’educació és quelcom més transversal i integral en la formació de la persona humana. En aquests sentit hi actuen mols altres factors (de valors, convivencials, cívics, culturals...) més enllà dels curriculars de cada nivell. S’aprèn de tot, a tot arreu i de tothom. Evidentment d’on més és de l’entorn familiar, però també i molt dels amics, del carrer, dels mitjans de comunicació, d’Internet, de les xarxes socials,...I tot això en un context cultural concret d’un determinat veïnatge, del poble, de la ciutat, o d’on sigui que es visqui. De tot això es xucla, s’assimila i va moldejant una determinada personalitat o perfil de persona.

A l’Àfrica hi ha una dita mol coneguda i crec que de molta saviesa. Més o menys de a dir que per ensenyar un camell basta una persona, però per educar un infant cal tota la tribu.

En el nostre context de societat occidental desenvolupada, el tema del fracàs escolar penso que més que degut al sistema d’ensenyament, és podria parlar d’un fracàs de la societat en general. De sistema i de model. Europa fa poc ens ha estirat les orelles i ens ha ensenyat targeta vermella pel nostre 30% de fracàs escolar. Estem a la cua i alguna cosa devem estar fent molt malament. I gens sostenible. Com insostenible és que l’atur juvenil ara per ara superi l’escandalosa xifra del 40 %. Convido a reflexionar si hi ha alguna relació entre les dues dades. ¿No serà que una és causa de l’altra? I tot això passa en l’adolescència i la joventut, etapa fonamental pel devenir de la persona.

Fa quatre o cinc generacions, només unes quantes dècades abans, penso que aquesta etapa formativa era potser mol més natural: uns quants més capacitats estudiaven i la resta, un cop aprés les coses bàsiques, lentament s’integraven en el món laboral. Sense massa traumes i sense amenaces excloents degut al fracàs escolar. També val a dir que per raons econòmiques, alguns nens o nenes molt intel·ligents no podien accedir a carreres superiors. I en el cas de la dóna encara pitjor, per la discriminació de sexe i de rols socials i vitals. Amb la igualtat d’oportunitats hi hem guanyat molt, a costa però que no tothom pot o vol. I heus aquí l’anomenat fracàs escolar.