En realitat havia plantejat aquest guió amb la idea de fer una repàs certament moralista a les situacions actuals injustes que són conseqüència de persones que es pensen amb el dret de menystenir als demés. Però li dono la volta a la qüestió i ho plantejo a través d’un passatge molt conegut de l’Evangeli de Sant Joan anomenat La dona adultera,

“De bon matí es presenta novament en el Temple i tot el poble acudia cap a ell.
Emmenen, però, els escribes i els fariseus una dona sorpresa en pecat i, havent-la col·locat en el mig, li diuen — per posar-lo a proba els sacerdots, a fi de tenir
de  què  acusar-lo—:  «Mestre,  aquesta  dona  ha  estat  atrapada  en  flagrant adulteri; d’altra banda, Moisès en la Llei ordenà lapidar aquestes tals; tu, ara,
¿què hi dius?». 
Jesús, no obstant, s’inclinà i amb el dit es va posar a inscriure sobre la terra.
Com que, tanmateix, persistien preguntant, s’incorporà i els digué: «Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, sigui el primer a tirar-li una pedra.»
I de nou s’inclinà i amb el dit continuava inscrivint sobre la terra. 
Cada  un,  però,  dels  jueus  anava  sortint,  començant  pels  senadors,  fins  que  tots hagueren sortit.
Llavors es va quedar ell sol, i la dona que es trobava al mig. 
S’incorporà,  però,  Jesús  i  preguntà  a  la  dona:  «¿On  són?  ¿Ningú  no  t'ha condemnat?».
Ella li respongué: «Ningú, Senyor.»
Mes ell afegí: «Tampoc jo no et condemno: Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.”



Crec que aquest fragment de l’evangeli parla de quelcom que ens toca a tots i és que tots d’alguna manera pequem. Jesús, no condemna a l’adultera sinó que li diu que no torni a pecar, ens parla doncs de la maledicció de repetir el que sabem que no està bé. 
 
Només un detall moralista en relació al que planteja aquest fragment.
Si fa 2000 anys el cristianisme lapidava els culpables d’adulteri, quelcom que en algunes cultures encara és practica, ara en les nostres societats a pesar que es pot criticar no està tan mal vist i des d’algun punt de vista s’entén amb allò de la carn és dèbil.
 
La pregunta seria doncs, ens estem tornant tots cínics? Tot val en les societats del s.XXI o com s’insinua aquest fragment de Joan, tots ens equivoquem i el que em de provar és no repetir els errors? On queda el perdó? I sobretot, és el pecat del segle passat? Parlem-ne.