No, així com sona la pregunta crec que no, almenys no del tot. És a dir el pensament, més enllà del que pugui creure la psicologia cognitivista, no es anàleg a per exemple com funciona un ordenador, doncs el pensament no funciona independentment de la resta del ser. Hi ha uns certs comportaments estereotipats que es refereixen per exemple a l'educació o a un saber estar que ens acostaria a una certa estructuració del pensament o bé a la burocràcia que intenta ordenar lògicament com s'han de fer les coses però sempre hi ha una resta ingovernable que podem situar en el que la psicoanàlisi anomena pulsió i que és allò que mostra el més autèntic de cadascú.
La pulsió ens acosta a lo ingovernable a allò que es refereix al gaudi, el gaudi entès com el que està més enllà de tota cognició o pensament i que en definitiva ens posa en marxa. Per exemple, una mica barroer però vàlid, l'explosió hormonal de l'adolescència transforma al subjecte infantil en una persona diferent immiscuit en la sexualitat vulgui o no vulgui. Llavors esdevenen els canvis físics que condicionaran el pensament i la vida.
D'altra banda hi ha intents i investigacions per aconseguir estructurar el pensament dels altres, m'explico: qualsevol suggestió o instigació per manipular la voluntat d'algú té aquest fons de voler estructurar el pensament i també l'acció, de fer córrer el desig i per tant la voluntat perquè algú compri allò que volem vendre. Les modes, o corrents de pensament, en saben molt d'això. S'ha d'estar atent per saber per on van les paraules per poder situar aquell producte en aquell discurs i per tant en aquell pensament que en aquell moment hi sintonitza.
Per tant el pensament, la paraula i l'acció dels essers humans solen anar lligades però no ho anomenaria estructuració sinó organització menys rígida.  I més enllà de dir si el pensament es pot estructurar a voluntat, més aviat seria que el pensament s'estructura de la manera que som i sobre el que creiem però sempre amb aquest fons ingovernable.
També podem apuntar a la concepció més racionalista de l'esser humà que el considera un subjecte lògic i que amb la frase de Descartes, penso per tant existeixo, situa l'home en una espècie de governabilitat del pensament i d'ell mateix que la psicoanàlisi ha acabat per desemmascarar. Doncs el pensament no ho pot tot per molt que ens hi esforcem.
És diu que en la historia hi ha hagut tres personatges que han sacsejat l'egocentrisme humà: Galileo Galilei quan descubrí que el centre de l'univers no era la terra, Charles Darwin quan afirmà que l'home només formà part d'un mon natural, d'una evolució i Sigmund Freud quan afirmà que més enllà d'un racionalisme o pensament estructurat existeix un inconscient i una pulsió ingovernable.
Per últim, abans de passar a la tertúlia amb els companys voldria plantejar dues preguntes:
Què significa pensar en llibertat?   i La manera que té de funcionar la societat condiciona d'alguna manera el pensament? i clar per últim: el pensament és pot estructurar?