Per estimar, per negociar, per compartir una estona, per ser companys de feina, per aprofitar-nos-en, per respectar, per maltractar, per admirar, per ignorar, per educar, per enamorar. Hi ha doncs moltes maneres de relacionar-nos amb els demès, tantes com persones i moments i cada una tindrà un significat diferent. Hi ha moments que la pregunta es respon en negatiu i llavors és quan es fa mal i n’hi ha que agafa un sentit positiu i ho podem relacionar amb l’amor i la companyonia.
Els enamorats es veuen l’un a l’altre apassionadament i la seva relació serà intensa i exagerada. L’un ho serà tot per l’altre. Una relació de companys de treball serà relaxada i distesa concentrant en principi l’esforç en la tasca que s’ha de realitzar. Entre pares i fills la relació hauria de ser educativa sense aclarir ben bé en quina direcció. Entre passatgers de tren potser serà d’ignorància o mantenint alguna conversa distesa. Però certament res sinó és el fet de ser civilitzats i formar part d’una cultura el que ens guia en relació amb els demès, establint límits i normes de comportament almenys fins un punt. 
Freud en el Malestar en la Civilització i en altres obres ens parla de la pulsió que és quelcom inherent a l’esser humà i que és el motor de la vida. La pulsió, per dir-ho d’alguna manera, s’ha de tenir ben orientada, s’ha de saber que no tot s’hi val. Els nens petits solen tenir mal orientada aquesta pulsió i no és sinó a través de l’educació, que comporta renuncies, que es posaran en un lloc on els sigui més còmode viure.
Al final sempre hi ha la capacitat de decidir perquè ens són els altres sense caure en egoismes o maltractaments. És ben cert un tema complicat aquest que ens situa en el món de les subjectivitats.
Per què... com és que en alguns grups la manca de respecte pels demès és la pauta a seguir? Per què n’hi ha que insisteixen en veure als altres com a purs enemics o contrincants? És possible veure als altres com a iguals o semblants? No és el sexe una manera de fer-nos servir? Com es fa per tractar bé als altres? I en definitiva: els altres per què són?