Veiem els nens com a persones fràgils i vulnerables, a qui hem de protegir de les amenaces del món, en el nostre paper d’educadors com a pares o membres de la societat. 
Educar un nen no vol dir fer-li la vida fàcil sino ajudar-lo a afrontar els reptes de la vida pel desenvolupament de la seva personalitat. Malgrat l’expertesa que els adults adquirim amb l’experiència durant la vida; hi ha quelcom que podem aprendre dels nens?
La ingenuitat en la visió del nen ens apropa a una altra mirada de la realitat, moltes vegades allunyada dels prejudicis, lligams i expectatives que contaminen el cervell adult. Una simplicitat devant la vida que els hi permet adaptar-se a circumstàncies difícils amb una flexibilitat que en moltes ocasions ens manca als qui tenim cura d’ells. Podem, llavors, considerar els nens com a petits mestres de qui aprendre? I què ens poden ensenyar ells?