Aquesta és una important i antiga qüestió. És allò tant antic de fins quin punt controlem les nostre vides; fins quin punt som autònoms. Per altra part...¿és possible ser-ho del tot?  Ortega fa molts anys amb la frase: “jo sóc jo i les circumstàncies” ja posava en evidència  amb quin alt grau som fruit de tota una sèrie de factors, molts dels quals escapen del nostre domini i/o voluntat

Altrament, moltes altres qüestions de la nostra vida quotidiana, moltes de les quals si podem o podríem dominar, les deixem a que modes, poders, opinions...ens les dicti, o sovint imposi. Fins i tot en els temes no tant transcendents, com ara el nostre oci. Diríem doncs, enllaçant amb el tema d’avui, que ens tenen entretinguts amb foteses o ximpleries, que no són gaire o gens essencials per a les nostres vides. I pot condicionar-les del tot.

Durant un temps hi havia una pintada en el caixó de la riera que deia “Ploro perquè l’home ja no pensa per ell mateix”. Penso que és molt escaient amb el què avui ens ha portar aquí a debatre.

Constantment reivindiquem la llibertat en abstracte i no ens adonem d’exercir-la essent molt més rigorosos i estrictes, rebutjar tot allò que ens la retalla o gairebé ens l’anul·la. Així, caiem el que ens ven la publicitat,  pensem en el que diuen el telenotícies de torn, els polítics, en l’estat d’opinió general,...Tot renunciant, d’aquesta manera, a ser molt més crítics i selectius. Sovint, per pura comoditat. Perquè sempre deu ser molt més còmode nedar a favor del corrent. ¿I no creieu que això, en gran mesura ho propicia el poder (o els poders) establerts?  Per allò de que...” el poble, com menys pensi millor!”

S’explica que durant la dictadura franquista, a la vigília de l’1 de maig, es passava per televisió un o més partits de futbol, per tal de tenir entretinguts a la majoria d’obrers. Evitant així que es preparessin manifestacions o aldarulls en motiu del dia del treballador. Heus aquí un exemple clar de acció pensada des de dalt, que subtilment tenia una clara intenció desmobilitzadora.

Però  ara, tot i estar en democràcia, i a la que hi pensem una mica, també  veurem que estem sotmesos a moltes d’altres accions que ens “dirigeixen”, retallant la nostra llibertat.  

Encara que en un món com l’actual, molt més globalitzat, amb les noves tecnologies, són molts els que pensen que quelcom està canviant. O podria estar canviant...a la que ens ho proposéssim amb més voluntat i coratge.