Programa del 28/12/2010
 
Al primer moment vaig pensar, Quin tema més difícil, no se si  me’n sortiré. Però un cop m'he posat a pensar en el tema m'he donat conta que donava molt de sí.
 
Primer he pensat en perquè ens divertim i perquè donem tanta importància en divertir-nos i en que es divertir-nos. En el fons busquem un moment de felicitat, riure i sentir-nos be.
 
Aquesta recerca, que la fem externament ens ha portat a una societat consumista, i hem de pagar. Paguem per divertir-nos en el cinema, es més moltes vegades sembla que quan més pagues i mes cara es una cosa mes garantida tens la diversió. N'hi ha que per divertir-se han de fer coses de risc com puenting o ràfting, la diversió es troba en les pujades d'adrenalina al arriscar la seva vida, però per això també s'ha de pagar. Com molts d'altres en aquesta recerca entren en un món fosc, el mon de les drogues, del que costa molt sortir-ne y també paguen. Igual passa amb el sexe, es paga per gaudir d'una bona estona. també passa amb el viatjar, gaudir d'un paisatge o d'una altre cultura, també es car. Però realment podem trobar aquest moment de felicitat pagant? Podem posar preu a sentir-nos be?, i necessariament hem de gastar per gaudir?
 
Aquesta societat consumista la podem veure reflectida en el jovent d'avui dia, nomes viuen per pesar-s’ho be, es l'únic que importa, estan només centrats en el què els hi agrada. Quantes vegades ens regalen les orelles amb comentaris del tipus, “això no m'agrada i no ho faig”, “no tinc ganes de fer-ho”, “m’avorreixo”, “no em ve de gust”. I acaben en el botelló.
 
La felicitat i sentir-nos be son uns sentiments i unes sensacions molt interiors i personals. El què ens agrada a uns a altres no. No es un error generalitzar com fa la societat de consum que en ven uns productes molt generals per divertir-nos, quan la diversitat i la casuística individual es tan gran, quasi infinita. I quans som els que caiem en el que ens venen els medis ( tv, radio, revistes i diaris...) garantint una diversió on única la finalitat només es recaptar diners a qualsevol preu per un benefici propi. Què es el que ens enduem en aquest cas: Frustració. Ens venen unes expectatives tant altes, que l’únic que ens enduem es frustració.
 
Estem en unes dates, al mig del Nadal, i Cap d'any on es com d'obligació passar-s'ho be i dins d'aquesta obligació cerquem aquest sentiment de sentir-nos be i de felicitat. Proposo ara una altre pregunta als oients i contertulians: Com divertir-nos sense pagar i com trobar la felicitat fora de la societat consumista.
 
Bones Festes