La Felicitat, Ser feliç, Aquesta és l’eterna cerca del esser humà en aquest món.
Anem a l’escola i aprenem. Els pares ens eduquen des de que naixem. Aprenem del nostre entorn social i de diferents relacions humanes: amics, escola, treball, família. Però amb totes aquestes relacions i exemples, ens van ensenyar a ser feliç? Aquest tipus de lliçó no es troba en els llibres, no existeix una paraula clau i màgica.

Per tant si hem d’ensenyar a ser feliç com ho hem de fer?
Si preguntem, s’associa la felicitat amb divertir-se, amb passar-ho be. Però aquesta es una felicitat temporal, un cop s’ha acabat la festa, estem com abans. Aquest tipus de felicitat, de moment temporal de joia, es genera des de el “jo”, jo em diverteixo, jo vull estar content, i momentàniament amb aquests tipus de moments obtenim períodes de felicitat.

Però no serà que la veritable felicitat, la que dura temps, es troba des de el “tu”, jo vull ser feliç i creo un entorn feliç, fent feliços als demés: pares, fills, amics, família, treball….. Perquè això passi hauríem d’ensenyar més a donar, sense condicions i el que donem se’ns tornarà. Sembla fàcil, però crec que hem d’analitzar si realment ho fem, ho apliquem i ho ensenyem.

Aquest es un punt d’avui, un tema per filosofar, relació directa entre felicitat i donar, i com ensenyar a ser feliç.