Hola, bona tarda a tothom.

El plantejament del tema d´avui es d´alló més important, donat que vivim en un món a on moltes vegades es confon la crua i dura realitat quotidiana, es a dir, el viure dia a dia amb els recursos que la societat ens proporciona i l´altre realitat : la “mediatica” o aquella que s´ens impossa  amb i pels mitjans de comunicació, la qual ens reflecteix o ens mostra, una forma de vida més o menys ficticia, on tot sembla que sigui meravellós en la gran majoria de casos, o bé es usada pels poders dels governs i d'altres interessos creats, per a crear aquestes realitats fictícies.

La influència dels mitjans de comunicació de masses en la nostra societat és sens dubte poderosa. Els mitjans creen opinió i generen un món simbòlic que en gran mesura es confon molt sovint amb la realitat, vinculada al consum i a les relacions de poder.

Els mitjans, controlats per grans grups, construeixen una realitat afí als interessos econòmics i ideològics de qui els sustenten, ja es tracti dels governs o de grans corporacions amb fins lucratives.

En aquest procés, la possibilitat de comunicar resulta greument danyada i les opinions i interessos de moltes persones queden sense representació. Tot això duu, a més, a la incapacitat de generar altres noves opinions. AL mateix temps, l'esfera de cristall que envolta la producció de continguts televisius posa traves a la creació d'una tradició participativa en aquest àmbit i al desenvolupament de les habilitats comunicatives del gruix de la societat. L'homogeneïtat de les versions de la realitat, fruit d'una falta de pluralisme en les informacions, danya també la capacitat crítica de la població, quedant aquesta indefensa davant els continus impactes que pretenen distreure-la i desinformar-la.

D´altre banda, els exemples més clars del que anomenem “realitat mediatica”, son els programes tipus “Gran hermano”, “Aruscitys” i d´altres relacionats amb els temes del “cor”, així com els “reality-shows”, “talk-shows”, telenovel·les y “docudramas”, això sense anomenar les diverses publicacions en paper que podem trobar al quiosco o la llibreria amb els mateixos temes o semblants.

La societat de la comunicació  ja és una realitat.Els mitjans de comunicació de masses han convertit en hegemònic el discurs de l'espectacle. Els discursos ideològics, científics o religiosos estan deixant pas al discurs mediàtic, l'espectacle incessant i omnipresent, on la realitat es manipulada. 
Avui, el context mediàtic fa el paper que en el seu dia van fer les Esglésies: formar el nostre sistema de valors i explicitar allò que la societat considera essencial. 
Això està canviant radicalment la forma de viure i de relacionar-se. La imatge pren el lloc a la paraula. La hiper-estimulació sensorial rivalitza amb el diàleg. La cultura del zàping, desplaça les grans tradicions i els símbols de tota mena es devaluen.

D´altre banda, la crua realitat per les diferents capes socials, en molts casos, esdevé un repte molt i molt difícil de superar per els molts factors que envolten aquesta realitat cuotidiana com poden ser:

L´atur, les malalties, les guerres, la fam, etc.etc. que hom viu de forma diferent segons les seves circumstancies personals.

Es per això, que moltes persones fugen de la realitat quotidiana de les més diverses formes, per tal de no suportar-la.

Les drogues en son un clar exemple d´aquest fet, peró la societat de la comunicació ha trobat la manera de distreure´ns de tots aquests problemes, mostren els problemes dels demés.

Em sembla que no hauríem de caure en aquest parany, i ser una mica més conscients i mirar de viure la realitat quotidiana fent menys, molt menys cas d´alló que preten distreure´ns del dia a dia i de les proves que la vida mateixa ens posa al davant, com si de reptes es tractesin, els quals, moltes vegades ens ajuden a ser millors persones, sens dubte.

Jo proposaria, com a punt final d´aquesta presentació, que miresim de llegir més, de surtir més a la natura, d´estar més amb els nostres familiars, de tenir alguna afició  ( alló que els anglesos anomenen “hobby”)i d´estar més per tot alló que ens envolta, per més dur que sigui.

“No hi ha cap problema que et vingui que no estiguis preparat per passar-lo ( passar-ho)”.

EVIDENTMENT, PER A MI NO ES EL MATEIX LA REALITAT QUOTIDIANA I LA MEDIATICA.

Gracies, bona tarda.