Les necessitats espirituals i la relació de la persona amb una dimensió transcendent han estat presents a la història de la humanitat. Alguns consideren l’espiritualitat com la dimensió més profunda i valuosa de l’ésser humà, però molts encara la redueixen i confonen  amb la fe o les creences religioses. Què entenem, doncs,  per espiritualitat?
L’Organització Mundial de la Salut la defineix com “aquells aspectes de la vida humana que tenen a veure amb experiències que transcendeixen els fenòmens sensorials”. L’espiritualitat és sovint utilitzada per parlar d‘allò oposat a lo material, corporal o temporal, i es relaciona amb la divinitat. Parlem de persones “espirituals” aquelles que han adquirit una certa maduresa, un saber estar, una saviesa... Podríem dir que existeix una “intel•ligència espiritual”?
Crec que estaríem d’acord si afirmem que, atendre a la dimensió espiritual de la persona és humanitzar el món i enriquir les relacions. Però alhora, vivim en una societat que sembla haver deshumanitzat l’existència. La revolució tecnològica està canviant la nostra manera de relacionar-nos: amb nosaltres mateixos, amb les altres persones, amb allò transcendent... Espiritualitat, religió i transcendència: quina cabuda tenen en el nostre dia a dia?