Avui és el primer programa del mes d’abril i encetem nou tema. Concretament “L’estat del malestar” en clara al•lusió al que fins ara havíem anomenat “L’estat del benestar” i que a hores d’ara se li poden cantar les absoltes.
Amb aquesta etiqueta d’Estat del Benestar hom es refereix al sistema d’organització política i social de què ens hem dotat a l’Europa occidental i que pel capbaix afecta tres eixos socials bàsics: la sanitat, l’educació i l’assistència social. Pel fet de ser ciutadà d’algun país d’aquesta Europa, tant si hi has nascut com si hi has arribat, l’estat vetlla perquè tinguis una plaça en un centre d’ensenyament, una cobertura sanitària i, quan els recursos econòmics de què disposes siguin escassos o inexistents, una mínima ajuda social.
Sobre el paper tot plegat és una meravella de bona intencionalitat i una fita que mai en la història cap societat havia assolit. Però... com es fa tot això? Evidentment amb els recursos de l’Estat que vénen dels impostos que paguem.
La conjuntura econòmica actual ha fet que aquest gegant amb peus de fang trontollés i que faci equilibris per tal de no ensorrar-se. L’endeutament dels estats és tan gran que aquesta festa pagada amb diners de tots no pot continuar i entra a escena la tisora.
Es retalla precisament i principalment en els tres eixos bàsics de l’estat del benestar: en ensenyament, en sanitat i en recursos públics per fer i mantenir infraestructures i en recursos per ajudar els més febles.
I el malestar no ve únicament, que també, pel fet d’aquestes retallades. El malestar més superlatiu ve de comprovar que els principals culpables que haguéssim arribat on som, són els qui més ben parats se’n surten. Vull remarcar que he dit “els principals culpables” perquè no vulguem fugir d’estudi i acceptem que uns més que altres però tothom tenim la nostra part de responsabilitat.
Crec que la base d’aquest estat del benestar estava mal definida. Tot surt de diners públics i aquests els aportem entre tots via impostos directes o indirectes. I aquí és on li veig el taló d’Aquiles. El fet de no pagar al moment de la prestació fa que allò que es rep no sigui valorat com cal.
Es podria assajar una altra via. Reduir substancialment els impostos directes i pagar una mica cada cop que vas al metge o una quota cada mes per anar a l’escola o a l’institut. De ben segur que li donaríem més valor a allò rebut i ens n’estaríem quan realment no ens calgués. Acabaríem pagant, si fa no fa, el mateix però d’una altra manera.
Un dels eixos de l’estat del benestar és el de l’educació. Doncs parlem-ne. A l’ensenyament les proves d’avaluació que es fan demostren el que ja sabem, que la competència que té el jovent en càlcul bàsic matemàtic i en lectura i escriptura deixa molt que desitjar.
Per què no es posa a algú competent al capdavant dels estaments que ordenen el sistema escolar i es prescindeix de tant de teòric incompetent i ineficaç com hi ha? Si el problema està en el càlcul matemàtic i en les llengües, a què esperem a posar-hi remei? Són eixos bàsics per a formar una societat desenvolupada i amb individus cultes que n’estiguin a l’alçada. Doncs insistim en aquestes matèries. Fins al 10 anys no cal que se’ls ensenyi res més que matemàtiques bàsiques i llegir, escriure, redactar, opinar, debatre, expressar-se... i tant en català com en espanyol com en anglès. Més tard, sense deixar de fer això, ja s’introduirà la tecnologia, la química, la geografia, la biologia, la informàtica, el llatí i tantes coses com es pugui, però sempre sense oblidar les bàsiques per anar per aquest món amb pas ferm: saber les matemàtiques bàsiques i parlar i escriure correctament en les tres llengües.
Que tenen 18 anys i no sabem moltes de les coses que ara se suposa que sí que arriben a saber? No passa res, ja les aprendran quan les necessitin i qui les necessiti. D’aquesta manera haurem nodrit els carrers d’individus amb criteri i una base cultural ferma per portar les regnes de la societat. Una societat formada per individus madurs i amb criteri, difícil de manipular. De retruc s’evitarà tant de brètol com ara veiem i tant de dirigent corrupte que es pensa que els diners públics estan a la seva disposició sense haver de donar comptes a ningú i sense assumir cap responsabilitat per la mala gestió.
Només una societat formada per individus preparats serà una societat avançada i estarà vacunada contra aquests mals que ara la corrompen des de dins.