La vida és canvi continu i, en el seu decurs, anem perdent vincles, persones, objectes, estats que ja no tornaran i als que ens hem d’adaptar per donar resposta a les demandes del dia a dia... ja que la vida segueix. Quina és la millor manera per adaptar-se a aquests canvis no desitjats?.

Viure és estimar, però estimar comporta el risc de perdre. Tard o d’hora les persones que estimem van quedant-se durant el camí, i més enllà del dolor per l’absència, existeix el sentiment d’haver pogut compartir, amb elles, quelcom més, quelcom que romandrà per sempre.. Què pesa més, doncs, el dolor o la joia?.

Saber valorar i veure la part positiva de les coses, tot i que siguin dolentes, ens ajuda a veure la part més afable de la vida. Es diu que sempre podem trobar quelcom de positiu, fins i tot en la més gran de les desgràcies, o que sempre hi ha un motiu per donar les gràcies.. guanyar perdent: hi ha quelcom de positiu en perdre allò que estimem?.