És important tenir clar que hi han d'haver límits, ja que sinó el que pot ser amor pot tenir un altre nom: dependència, egoisme, submissió... Els límits poden ser basats en els nostres principis, dependrà de cadascú. Però són molt important ja que defineixen el tipus de relacions que tenim.

Estimar de debò, sigui fraternal, filial o de parella, sempre inclou el respecte per la forma de ser i pensar de l'altre, la seva pròpia individualitat com també de la llibertat d'expressar-se i ser un mateix, sense sotmetre a la voluntat de l'altre.

Estimar a vegades és egoista, ja que es vol alguna cosa a canvi del que s'està donant. Tindríem que desentendre'ns d'esperar res, i estimar de manera altruista, sense caure en el victimisme, que és un amor mal entès. A vegades no es posa límits i es dona a l'altre més del que es pot, no s'estima a un mateix, llavors com es pot estimar a l'altre?

L'amor de parella és una comunitat, on dues persones s'associen per viure d'acord amb unes finalitats i interessos compartits, de manera democràtica, i es negocia amb la seva parella, i a vegades un o l'altre ha de renunciar al seu "JO" pel bé comú.