Moltes vegades ens preguntem què hi ha després de la mort, costa pensar i concebre que la darrera vegada que exhalem, no hi ha res més. Si pensem la vida com un cicle, amb un inici i un final, és el naixement l’inici d’aquest? Venim del no-res? Existíem abans de néixer? És la mort la “no existència absoluta” o és una altre fase d’un cicle infinit?

Més ens endinsem en el tema més interrogants sorgeixen. Intento buscar aquella que em doni  tranquil•litat i la esperança. Ja que és un gran enigma on s’ha pensat i estudiat des de els segles.

He recordat uns conceptes on expliquen la formació de l’ésser humà i crec que són molt interessants. Wang Chong (d.c 27-97) diu “El Qi produce el cuerpo humano como el agua se vuelve hielo” fa aquesta comparació per explicar l’origen, quan l’aigua és transforma en gel, canvia el nom però segueix sent aigua, i aquesta transformació parla del concepte esperit, que en medicina tradicional xinesa s’anomena el Shen. Zang zai (d.c1020-1077) més tard diu “Cada nacimiento es una condensación, cada muerte una dispersión. El nacimiento no és una ganancia, la muerte no es una pérdida”. (El Qi és un concepte difícil d’explicar, però podríem dir que s’assembla al concepte matèria). És com si sempre hi haguéssim existit, una transformació.

En la cultura occidental, Descartes explicava que cos i ment estaven separats (el cos és una extensió i la ment pur pensament) i només s’unien, a la glàndula pineal, que té molt a veure amb els canvis de dia i nit, i estretament relacionada amb el somni. També és planteja si tots el que s’ha dit fins ara és real o una il•lusió o somni, està clar que el pensament està allà, llavors “pienso, y luego existo”.

Les religions han volgut resoldre els interrogants que ens estem plantejant, des de tots els temps. Cal veure les explicacions que ens donen si són del nostre a grat o no.

Hi ha una cançó que m’agradaria que escoltéssiu de M-Clan que es diu “Llamando a la Tierra”, que és d’un astronauta que ha perdut tot contacte amb l’estació de la Terra i espera... Des de el cel la perspectiva esperant que el rescatin es de fe i esperança, sinó sap que la mort és imminent quan se li acabin els recursos. Fa pensar i reflexionar, o no?

Vivim pensant que som eterns? Som conscients de que tot té un inici i té un final? O tot està en el mateix pla ens materialitzem i desintegrem? Es tot una il•lusió?

És un gran misteri, qui te la certesa del que som, érem i serem. Com més llegeixo més interrogants se’m plantegen.

Gemma Puig