D’entrada calia saber quan diem nen a quines edats ens referim. Això va ser el primer que em vaig plantejar per fer l’ introducció al tema d’avui. Vaig comprovar que nen és sinònim d’infant i d’acord amb La Convenció sobre els Drets de l’ Infant de les Nacions Unides proclamat el 1989, es considera infant a tot individu menor de 18 anys.

És una franja molt àmplia, per això tot el que es dirà a continuació tindrà més o menys aplicacions segons l’edat en que pensem.

L’article 12 de la Convenció diu:
L’ infant té dret, així que tingui un judici propi, a  expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió es atesa.

L’article 13:
L’ infant té dret a la llibertat d’expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que triï, només amb les limitacions que la llei prevegi.

Llegeixo part d’una entrevista feta a Jordi Cots, adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya.

    * Quins serien els principals problemes que afecten els infants de Catalunya?

Tot el que afecta els adults, indirectament afecta els infants. Els efectes de les mancances materials seran diferents.

Hi ha una part, que afecta tant les classes altes com les baixes. Si li preguntem a un noi/a què li falta et dirà que no és escoltat, que no es té en compte la seva opinió. El no ser escoltat és una cosa comuna a totes les classes socials. Hem de dir amb tota senzillesa que no en sabem d’escoltar l’ infant .

    * És de sempre que no s’escolta, o és una mancança dels temps actuals?

És de sempre, el que passa és que ara, al menys teòricament, ho reconeixem. Cap pare, cap mestre, ni cap polític dirà que no s’ha d’escoltar l’ infància.

Però, a la pràctica, ho fem?. Podríem plantejar-nos aquestes qüestions:

    * Què fem quan el nostre fill/a resta molta estona callat?
    * Quina és la nostra actitud quan ell/a rebat les opinions del pare o la mare?
    * Hi ha coherència entre el que diem i el que fem ?

Pot ser l’aspecte que més hem abandonat en la comunicació amb els essers humans és el saber escoltar, i encara més quan no són grans.

Perquè un infant gosi expressar la seva opinió davant un grup, encara que aquesta no sigui la que agrada al grup, fa falta que hagi tingut aquesta llibertat a casa. Se’ls ha de permetre des de molt petits. Si no escoltem els nostres nens, si no els deixem acabar les frases i, per contra,els renyem quan ens tallen en parlar, serà difícil que desenvolupin confiança en sí mateixos.

També s’ha de permetre que prenguin les seves pròpies decisions que poden ser unes o unes altres segons l’edat i això no vol dir que hem d’utilitzar el NO, però l’hem de reservar per a les coses importants, sempre desprès d’escoltar i raonar.

Escoltar demana TEMPS, PACIÉNCIA i TOLERÀNCIA, valors que no estan gaire en alça.