Els ciutadans del primer món , fa anys, que desprès de tenir cobertes les necessitats bàsiques com la sanitat i l'habitatge, ens varem a acostumar a adquirir béns materials,  per sentir-nos més bé. Varem modernitzar les nostres cases, i la societat de la producció va anar creant nous productes i nosaltres varem anar creant-nos las necessitats de tenir-los, i així sentir- nos més bé..., més tard aquesta societat ens va dir que havíem, -per tal de ser competitius amb altres estats en que el seu ritme de producció era més alt i que eren més competitius - treballar més i cobrar igual, fer menys festes i en definitiva estar disposats a tot, per la producció. Ara hi han moltes persones que no es senten feliços, que tenen malalties com la depressió, estres; altres  no podem cuidar dels nostres fills i dels nostres pares. Sembla que la felicitat que buscàvem s'ha diluït,  i que cada vegada el nostre humor està més lluny de fer-nos sentir bé,.... a on hem anat a parar???.

Pot ser no hem valorat bé que la felicitat i el benestar esta dintre nostre, hem de sentir nos bé amb nosaltres per poder estar tranquils i gaudir de el dia a dia, de les nostres coses que bàsicament són les nostres capacitats, les emocions, els sentiments, en definitiva el nostre ser;  hem caigut en la desídia de que lo material és l'únic que ens pot satisfer.., i això no sempre és veritat, sentir nos vius, sentir que tenim  valors, que passen per el respecte a tu mateix i als altres, buscar en els teus enemics la similitud amb tu..., farà que pugis entendre, i  d'aquesta manera buscar solucions..., busquem uns nous valors per ser feliços, que no son tant nous..., sinó que pot ser els tenim oblidats.


Gràcies