El principi bàsic que regeix la política i la gestió de l’aigua és el de la sostenibilitat en els seus quatre aspectes: l’ambiental, el de garantia, l’econòmic i el social.

La gestió de l’aigua dels  diferents governs de cada país, té com a objectiu principal incorporar de manera plena els criteris que animen la Directiva marc de l’aigua aplicats a les circumstàncies específiques de cada zona, entre els quals destaca la prevenció del deteriorament dels ecosistemes, l’assoliment del bon estat ecològic de les masses d’aigua superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.

 Per exemple, l’Agència Catalana de l’Aigua assumeix aquests objectius desenvolupant un sistema de gestió sostenible dels recursos existents, de manera que se satisfacin les necessitats –raonablement expressades– de la població i dels agents econòmics sense malmetre els sistemes aquàtics, i vetllant per un ús racional i eficient dels recursos que en garanteixi la preservació i la disponibilitat futures.

En aquest sentit, l’Administració de l’aigua de la Generalitat, en compliment dels criteris establerts a la Directiva marc i del calendari d’actuacions previst, està implantant diverses mesures de gestió destinades a:

    * Prevenir les afeccions ambientals en origen.
    * Ordenar els comportaments (estalvi).
    * Gestionar el recurs i la demanda (reutilització), donant a cada tipus d’aigua l’ús més adequat.
    * Garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua en la quantitat i la qualitat adequades.

Aquestes mesures són tant d’oferta com de demanda, infraestructurals o de gestió, o combinacions de totes dues, a escales igualment diverses i amb horitzons temporals diferents. L’única exigència és que aportin millores significatives al sistema d’abastament i, sobretot, la garantia i la millora de la qualitat de les conques internes de Catalunya, sempre seguint les pautes que marca la política de l’aigua de la Generalitat i la legislació vigent.

D’aquesta manera, la gestió de l’aigua implica un canvi en la filosofia de qui governa, de qui la gestiona i de qui la fa servir. Sense aquest canvi cultural cap conjunt de mesures tècniques destinades a guanyar recursos o disminuir el consum d’aigua no tindrà èxit. Per això s’han establert mecanismes de participació amplis que impliquen la població.

A més a més, la gestió  eficient de l’aigua i el seu ús racional exigeixen una anàlisi global de l’entorn i del territori. La millor política de gestió sostenible de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un model territorial sostenible que inclogui mesures de foment de l’estalvi d’aigua en tots els sectors.

La gestió del aigua ha de tenir en compte la participació de tothom, des dels usuaris fins els planificadors i els polítics. Aquesta gestió compartida durà a un ús eficaç, equitatiu i respectuós amb el medi ambient.

L'accés al coneixement és essencial per fomentar la participació de la població en la gestió del aigua. Tothom a de compartir la mateixa informació i ha d´estar capacitat per entendre-la, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones i protegir el medi ambient.

Cal que els països comparteixin els coneixements bàsics sobre l´ aigua, les dades, l´informació, el coneixement i les experiències que permetin avançar globalment cap a una gestió sostenible i socialment responsable dels recursos hídrics.

Després d´aquesta ample exposició del que seria la política sobre la gestió de l´aigua en el nostre país i d´altres, caldria mirar com gestionem a casa nostre el consum d´aigua, si mirem d´estalviar-la en el renta-plats, a la rentadora, a la cuina…etc,etc.

I parlant de l´aigua…creieu que l´aigua de l´aixeta es prou bona per beure?.

Amb tota l´aigua que hi ha per tot arreu, i que es llença o malgasta, em de pensar que hi ha llocs on no tenen aigua ni per les seves primeres necessitats bàsiques.

Fins aquí la meva exposició i queden moltes coses per a dir, peró per aixó hi ha ara la tertulia tot seguit.

Bé amics, el punt de l´interrogant esta servit!.