Ara mateix, a l’Església Parroquial s’està fent una missa in memoriam a l’enyora’t i molt estimat rector Mn. Martí Amagat. Des d’aquí, el nostre emotiu record. Almenys el meu.
Ell deia que el llibre més important de tots era El Diccionari. Ho va dir en una conferència, on ell es va fer la pregunta, va deixar passar uns moments de silenci, i, quan tothom pensava que diria la Bíblia, ell va dir que el diccionari enciclopèdic.

En cert sentit, el diccionari seria el lloc més bàsic per accedir a la informació. A la informació, i a la cultura. En tota la història de la Humanitat, la informació i la seva transmissió ha sigut un tema cabdal per a la seva subsistència i perpetuïtat. Vet aquí doncs la seva importància. I el seu poder...que és el tema que avui ens ocupa.
D’aquí doncs podríem dir que la informació és poder. Deu ser allò que es deia: “Qui controla la informació, controla el poder”
Fins i tot l’anomenat quart poder. Quart poder va ser l’expressió que es donava a la premsa, en referència a l’extraordinari poder que se li suposava als anys de la Revolució Francesa.

Com és ben conegut, en democràcia hi ha els tres poders clàssics: el legislatiu (que fa les lleis), l’executiu (el govern que les executa) i el judicial ( l’àrbitre, qui fa justícia i l’aplica)
Però, tots tenim molt clar, que a més d’aquests tres n’hi ha molts altres, tant o més “poderosos”. Què me’n dieu del poder econòmic? El de la banca? I el de les multinacionals?  I el mediàtic?  Oi que us sonen tant o més influents i/o decisius que els tres clàssics que he esmentat abans?

Hi ha qui afirma que la premsa és el poder que té com a missió activar, ponderar, calibrar i a vegades jutjar als altres poders. En aquest sentit, seria més aviat un contrapoder. I en les darreres dècades, aquest rol el fa amb més immediatesa. Quasi a l’instant, en temps real. Només cal analitzar el fenomen de les xarxes socials i el món d’Internet en general.

En aquests temps moderns, la premsa ja no es limita a reflectir l’opinió pública, sinó que la crea. De fet, tots en som potencials creadors i difusors, de notícies, idees, sensacions, opinions, malestars, injustícies... Mireu sinó el boom i la influència dels blocs.

I a l’era d’Internet, si algú vol ocultar la informació, s’arrisca a multiplicar-la i el tret li surt per la culata. Molt lligat en tot això, penso les actuals acampades d’indignats. Una gent que s’ha mobilitzat gràcies a les noves tecnologies i més enllà per les  informacions  per canals més o menys tradicionals.  I quan se les ha volgut “callar”, l’efecte ha sigut multiplicador. Amb la Junta Electoral o amb la càrrega dels Mossos del passat divendres, ordenada per Felip Puig a la Plaça de Catalunya.

Estem en una nova era de la Informació (amb majúscules), on la premsa escrita amb suport paper només és una petita part. La ràdio, la televisió i els mòbils,... han revolucionat aquest món, fent que la informació viatgi transversalment i sigui molt més a l’abast de tothom. I ja de sap...la informació, és el primer pas per a l’acció. I per tant, un poder que fa por als poderosos.