El dimarts passat vareu començar parlant de l’alimentació en les primeres etapes de la vida. Ja em sembla prou bé, perquè els bons hàbits que agafem de petits, marcaran en gran mesura el futur de la persona quan sigui adulta. Però penso, que no del tot.
Així, sembla lògic que avui continuem parlant de l’educació nutricional en la pubertat i/o en l’adolescència.
Com deia abans, en principi tampoc haurien haver-hi massa diferències, ni grans trencaments. Doncs com deia abans, sembla que hauria de ser de continuïtat de les etapes anteriors.  ¿Ho veieu així?. Però la realitat no ho és, ni de bon tros. Deu ser pels gran canvis metabòlics que es donen en aquestes edats i, també per la rebel•lia que mostren les joves per trencar amb tot, o quasi tot, l’anterior. És un clàssic. Una mostra més del conflicte generacional, també en el món de l’alimentació. Ull, que això pot  comportar danys col•laterals, no previstos, ni volguts. En aquest sentit hem de fer referència del greu problema que representen els trastorns alimentaris en questa edat, com son la bulímia i l’anorèxia. Entre d’altres. Que, com sabem, afecta molt més a les noies que no pas als nois, i que tant fan patir als pares.  I diguem-ho de pas, que les modes, els mitjans de comunicació, sobretot Internet, sovint fomenten.
Aquest joves són la generació del bollicao, dels menjars preparats, i embolcallats, d’aliments amb sobresaturació de sucres i greixos. Productes, la majoria, de fabricació industrial i, com a tals amb, força components químics, com conservants, estabilitzants, etc,..de dubtós benefici pel cos humà. Més aviat, tot al contrari. I que no em sabem massa coses perquè no interessa que les sabem, doncs darrera de tot aquest món hi ha uns grans negocis de multinacionals.
Ara són ja molts els científics nutricionistes que ja amb dades avaluatòries a la mà, alerten dels efectes nocius d’un determinat tipus d’alimentació i que recomanen tornar a la de tota la vida: la feta a casa, la cuina de l’àvia, ...Defugint de tant menjars preparats, dels precuinats, ...I sobretot dels famosos fast food , aquí batejada menjar escombraria.
Al primer món i sobretot als Estats Units, el problema del sobrepès per aquests tipus de nutrició ja es un primer i greu problema nacional. I Es va estenen a tot el món occidental, i per tant a casa nostra. Amb els greus problemes de colesterol, hipertensió, problemes cardiovasculars,...que associats amb el sedentarisme fan un còctel explosiu.
I tot plegat amb la gran paradoxa de que mentres una tercera part de la Humanitat està sobrealimentada (malalimentada), les dues terceres parts restants les passen molt magres o directament passem fam.
Ara que acabem de sortir de les Festes de Nadal, on qui més qui menys ha fet excessos a la  taula, penso que és escaient que hi reflexionen amb una mica més de seriositat.
Doncs, som-hi.