Amb l’arribada de l’any nou, els que tenim una edat –sense arribar a la tercera- ens hem   plantejat fer règim. Descartant el pa negre, les farinetes, la cuina econòmica tradicional, hem provat la dieta mediterrània, vegetariana, macrobiòtica, xinesa o el sushi japonès. Quin mètode és millor: el del Dr. Montignac? Dukan? Cohen? l’antidieta?
Caldrà  recórrer a un dietista per seguir un règim més personalitzat?

L’odissea de l’espècie humana, la lluita per la supervivència i les migracions dels recol·lectors i caçadors paleolítics a l’agricultura i ramaderia neolítica, ha determinat la selecció natural de les espècies. L’adaptació al medi i l’aprofitament dels recursos ha estat bàsic. El calendari de les estacions determinava el cicle vital i productiu humà.
L’àgora permetia l’intercanvi cultural i social. Fires i mercats apropaven els aliments
Ara, amb el distanciament urbà de la natura, hem deixat de ser productors autònoms i passem a ser consumidors compulsius depenents del mercat de la indústria alimentària.
I així assistim al gran negoci de les multinacionals dels aliments bàsics per a la nutrició: blat, blatdemoro, oli, arròs, aigua...

Us proposem viatjar per conèixer de prop la diversitat cultural i nutricional del món.
Amb Arenys solidari vam conèixer i col·laborar amb Guatemala. Vam cooperar a la supervivència dels saharahuis al desert i també en projectes centrafricans. Hem pogut conèixer Turquia, Tunísia o Egipte abans de la revolta. i la crisi grega postolímpica. Hem vist l’esplendor d’Europa abans la crisi i la pujança xinesa després de Pekín 2008. Enguany ens tocarà ampliar l’anglès si volem anar a Londres o EUA, mentre esperem  l’olimpíada amazònica brasilera del 2016 (si el món no s’acaba amb el calendari maya).
O potser anirem als mars del Sud, com Stevenson o Brel...

Dels 7 mil milions d’habitants de la Terra, una tercera part pateix o mor de gana.
La manca de nutrició i la malnutrició occidental són el gran problema sanitari del món.
A Europa desperdiciem 1/3 del menjar (cada ciutadà llença 179 quilos de menjar l’any). Mentrestant els bancs d’aliments sovint no arriben a destí.
A Guatemala  les multinacionals els prenen  les terres del blatdemoro per fer boirassa combustible pels automòbils. Els recursos marins cada vegada són més precaris.

Històricament la nutrició és la supervivència, l’evolució, l’adaptació al medi.
Som el que mengem, com i on ho mengem?

Propostes alternatives:
cooperatives d’aliments,
intercanvi de productes,
bancs d’aliments,
reciclatge,
sostenibilitat
cauen vendes en alimentació.
tornar a la cuina econòmica, de mercat.

Menjar poc i pair bé!