D’entrada, perfecció és una simple paraula que representa un concepte abstracte. Deriva del mot llatí "perfectio", que pot traduir-se com "l'acció de deixar alguna cosa acabada" i que està formada per tres parts diferenciades:
-El Prefix "per", que és equivalent a "completament".
-El Verb "facere", que és sinònim de "fer".
-El Sufix "-ció", que s'usa per indicar "acció i efecte".

Perfecte és allò que no té errors, defectes o mancances: es tracta, per tant, d'alguna cosa que ha assolit el màxim nivell possible.

A partir d’aquí comencem amb les interpretacions i valoracions culturals. Segons Plató, la idea de bé és la idea suprema de la seva Teoria de les Formes. La Idea del Bé és el principi mateix de totes les altres Idees, no pot estar sotmès a cap altre principi posterior, està més enllà de l'essència.

Les idees, a diferència de les coses, només poden ser vistes per la intel•ligència, ja que estan més enllà d'aquest món. Aquestes representen a les coses en la seva forma ideal, és a dir, en la perfecció.

La importància i funcions que Plató concedeix en la seva filosofia a la idea de bé és tal que molts autors (els neoplatònics i els primers filòsofs cristians) l'han identificat amb Déu. Efectivament, per als catòlics (i gairebé totes les religions), l'únic perfecte és Déu: no hi ha perfecció fora d'Ell. En aquest sentit, és impossible assolir la perfecció en cap acció o creació de l'ésser humà.

Si considerem a l’ésser humà com una obra inacabada, conclourem que és ontològicament imperfecte. Davant de la constatació d’aquesta evidència es poden tenir dues actituds: una passiva (ja m’està bé) i un altre proactiva, tendir a concloure l’obra, tendir a la perfecció. Utilitzo el terme tendir, conscient de el millorament humà no s’acaba mai, en aquest sentit filosòfic, la perfecció és una utopia. 

Per cert, que utopia és un neologisme inventat per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits. 

Des de la perspectiva filosòfica humana, la perfecció no és un punt d’arribada, sinó un viatge, en tant que realment és un procés de millora continua i ...voluntària.

El perfeccionisme pot canalitzar cap al bon èxit i proporcionar motivació per perseverar davant el desànim i els obstacles. Roedell (1984) sosté que "en una forma positiva, el perfeccionisme pot proporcionar l'energia motriu que condueix a grans èxits. L'atenció meticulosa als detalls necessària per a la investigació científica, el compromís que empeny als compositors a continuar treballant fins que la música reflecteix els sons gloriosos que sonen en la imaginació, i la persistència que manté als grans artistes davant els seus cavallets fins que la seva creació encaixa amb la seva concepció, tot resulta del perfeccionisme ". 

Aspectes negatius del perfeccionisme
En la seva modalitat patològica, el perfeccionisme pot ser molt perjudicial. Pot manifestar-se mitjançant procrastinació, quan s'empra per posposar tasques ( "No puc començar el treball fins que sàpiga la manera 'correcta' de fer-ho"), i automenyspreu quan s'usa per excusar mal rendiment o per procurar comprensió i reforç d'altres persones ( "no puc creure que no sàpiga aconseguir els meus objectius.¿com puc ser incapaç de fer això?").
En l'àmbit laboral, sovint el perfeccionisme esdevé en baixa productivitat, atès que es perden temps i energia en detalls irrellevants de les tasques o activitats diàries. Això pot conduir a depressió, antipatia dels companys i major risc de accidents. 

Els perfeccionistes poden patir ansietat i baixa autoestima. El perfeccionisme és un factor de risc propiciant de desordre obsessiu-compulsiu i depressió.

Els terapeutes intenten abordar el pensament negatiu inherent al perfeccionisme, en particular el relatiu a tot o res, pel qual es pensa que un resultat és o perfecte o inútil. Encoratgen als seus pacients a fixar-se objectius realistes i a afrontar la seva por al fracàs.

En conclusió: La perfecció és una idea, un concepte que segons en la direcció que s’utilitza pot derivar en un ideal utòpic, motor de descobriments i millora humana o en un sentiment tòxic per a la persona. Com sempre, la diferència rau no en l’instrument sinó en com utilitzem l’instrument.