La primavera la sangre altera. Aquesta forma tradicional de refrané Castella, referida al canvis que pateix el nostre cos en aquesta bonica estació de l’any, es capaç de produir 53.300 resultats al cercador Google en 0,06 segons. Per tant, no podem estar-nos de dir que si, la primavera alguna cosa fa.
Sembla ser que produeix la coneguda astènia primaveral, també algunes alergias; en exemple del cantó del que toca patir.
Per altra banda és l’època d’aparellament dels animals, d’alguns animals.
El ser humà a diferència de la majoria d’animals superiors, viu en cel permanent.
Però, no podem estar de sorprendre’ns de la quantitat de literatura internauta que genera. Fins i tot he trobat aquesta dita com a reclam publicitari del iphone4 i de una càmera de retratar de Sony.
La primavera, ens altera? Clar, fa més calor, hi ha més llum, floreixen els camps, les olors es destaquen, el perfum de les roses i el gessamí desperten els instints dels poetes al capvespre... i així fins un incalculable nombre de coses que podem dir.
En aquest escrit, ja he fet referència a la paraula, en tres ocasions: publicitat, google i una mica de poesia.
Que vull dir amb això? Vull dir que més enllà del canvis neurològics i hormonals que podem carregar al compte d’aquesta bonica temporada de l’any, més enllà, sempre hi ha la dita, el refran. Allò que la paraula fixa, marca, assenyala, acaba per ser una veritat com un temple. I evidentment que els canvis corporals tenen a veure, però el que es diu d’això, també.
Vull destacar en aquest escrit d’avui el poder de la paraula com instrument humà que es capaç de generar i de crear el universos més inversemblants i les realitats més absolutes. Si no fos així la literatura no hagués triomfat en la humanitat de la manera que ho ha fet.
Un exemple, i no cal que sigui primavera: llegim una novel•la, i som capaços d’emocionar-nos fins a arribar a plorar. O llegim una novel•la eròtica, i sentim a la pell el reclam de la parella. O llegim un monòleg d’en Buenafuente, i acabem la pàgina amb esforços, ja que ens costa aturar-nos de riure.
I aquest són només alguns exemples.
Des del camp de la psicologia en trobem molts i molts altres exemples.
Vull entronitzar la paraula, ja que tant com la primavera, ens altera, o més.