Tant la REconstrucció com la DEconstrucció venen del verb CONSTRUÍR, acció plena d’esperança (com ara és el temps de Nadal).
Si mirem doncs, les arrels de les paraules veiem que RECONSTRUÍR és tornar a construir, edificar, fabricar, malgrat tot, també ple d’il•lusió i d’esperança.
En canvi, DECONSTRUCCIÓ entra més de ple en el PENSAMENT I LA FILOSOFIA, objecte d’aquest programa, que tan estimem.
La nostra feina, però, d’avui, és la vesant pràctica, viva i HUMANA del terme.
De tota manera faig una breu introducció al tema DECONSTRUÏR, com a desmuntatge d’allò que existeix… pensament crític que analitza i revisa maneres de FER i els seus CONCEPTES.
Segons Jacques Derridà (entrevista a Le Monde del 2004), la deconstrucció ofereix una visió radicalment nova i té una gran força al llarg del s XX. Per ell, deconstrucció no en el sentit de dissoldre (S.Freud) o destruir (M.Heidegger), sinó en el d’analitzar les estructures sedimentades que formen l’element discursiu, la discursivitat en la que pensem. QUÈ ÉS és una pregunta que ens fem ja des de Plató…
Avui RECONTEXTUALITZAREM el significat que té per a NOSALTRES paraules com “clausura, fi…”
Ens fixem com ens afecta (i afecta massa a milions de persones) la DECONSTRUCCIÓ del que coneixíem i vivíem, i QUELCOM D’IRREVERSIBLE apareix a la nostra vida: una malaltia incurable, crònica… la pèrdua d’un lloc de viure (emigració, guerra, catàstrofes naturals (o no), pèrdues d’éssers estimats, pèrdua de feina… o la inicialment volguda… com ara voler ser d’una secta religiosa…que ens promet (el que vulguem!, com ara la felicitat)… en aquest darrer apartat podríem senyalar el terrorisme.


Per il•lustrar-ho, recomano el llibre
TODOS NÁUFRAGOS  de Ramón Lobo (2015)
ATUR I FE de Ángel de Arriba (2015)
ROBINSON CRUSOE  de Daniel Defoe (1719) amb pel•lícula dirigida per L.Buñuel (1954) i la dirigida per R.Hardy i G.T.Miller (1997)
Pel•licula MI VIDA SIN MI d’Isabel Coixet (2003)
Música: Dodecafònica PIERROT LUNAIRE d’A.Schönberg (que com ja sabeu, és la utilització dels 12 tons i que trenca amb la tonalitat (organització dels tons a la música occidental). L’Atonalisme és un tipus de llenguatge musical totalment alliberat de la tonalitat.

         Un Tango, per exemple d’Astor Piazzola (sense esperança)
         Un Bolero (que el text sempre obre una porta a l’esperança)
Art Abstracte: obra de Pablo Picasso on es veu el seu procés al llarg del s XX (deixa de considerar la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions).