Les nostres percepcions de la vida son, a efectes del cervell, l’autèntica vida. En conseqüència, som lliures o esclaus segons la lectura de la vida que fem.

Les percepcions son el producte elaborat pel nostre cervell a partir de la informació que arriba mitjançant els nostres sentits i paro atenció en el mot “elaborat”, perquè la percepció és una informació cuinada.

Aquesta “elaboració” té molt a veure amb la supervivència de l’individu, doncs l’adaptació a l’entorn i una ràpida resposta a amenaces poden ser la diferència entre la vida i la mort. Posem un exemple, el primer cop que escoltem el rugit d’una bèstia ens agafa per sorpresa i podem trigar massa temps en reaccionar, si ens en sortim i hi ha una segona ocasió,  només en sentir els primers segons del rugit encara que sigui de lluny ja dispara en les nostres neurones una reacció en cadena per posar-nos fora de perill, sense ni que fem ni un pensament.

A una percepció s’ha afegit una emoció (por) i el nostre cervell ja ha elaborat una informació del que ha de fer quan torni a sentir un soroll ni que sigui semblant.

Aquest mecanisme que ens permet decidir de forma hiper-ràpida i que ens pot salvar la vida, actua permanentment, encara que no estiguem en perill.

Passa amb les relacions socials, una mala experiència amb persones que parlen molt fort (per exemple) ens predisposa malament amb altres persones que parlin fort encara que siguin inofensives, podríem dir el mateix amb persones que tenen el color de pell diferent del nostre, estem parlant dels pre-judicis.

Tot té a veure amb la percepció.
Una vegada un nen assistia a una sessió de circ amb el seu pare i en acabar l’espectacle, passaren pel costat d’un dels elefants que havien fet un numero extraordinari. La criatura s’estranyà de que l’enorme animal estava immobilitzat simplement per una estaca i una corda lligada a la seva pota. El nen li preguntà a son pare “com és possible que amb la força que té l’elefant no aixequi la pota, arrancant l’estaca i marxi lliurement, ho pot fer, perquè roman manso? I el pare li contesta que segurament, quan l’elefant era petitó ho va intentar infinitat de cops i no va poder, tant que el seu cervell està convençut de que és impossible, tot i haver crescut.

Així actuen les nostres percepcions, prendre consciència del nostre potencial actual i anant més enllà de les percepcions cuinades pel nostre cervell, serem lliures, sense consciència romandrem esclaus.

Llibre recomanat : Déjame que te cuente  (Jorge Bucay)