Rescatar els bancs mentre es castiga els treballadors amb una important reforma laboral i pujades d’impostos és la millor recepta que es pot aplicar avui en dia?

A part dels dubtes sobre la justícia, l’estat d’ànim que defineix la situació social es podria associar a paraules com crispació, indignació, tensió, decepció, desafecció,  negativitat, tristesa, depressió…

No seria més interessant i positiu pensar en termes com adaptació, oportunitat, lluita, esforç, implicació, esperança,…?

Quan pensem en la crisi que estem patint sembla com si els únics responsables en siguin els senyors especuladors que de la ma de Lehman Brothers i les Agències de Qualificació van portar a totes les societats occidentals pel camí del pedregar. Ens hem preguntat quina ha estat la nostra contribució? Hem pensat si les nostres accions personals han afavorit d’alguna manera que avui siguem allà on som?

I només em referiré a dos exemples:

-           Fixeu-vos en el tema de l’habitatge on avui moltes persones es veuen amb problemes per pagar una hipoteca d’una propietat que val molt menys que fa 5 anys (però molt més que en fa 10). D’una banda poca gent  es queixava quan les propietats pujaven de preu (el nostre patrimoni val més) i tothom comprava (“llogar és llençar els diners”, ho he sentit un munt de vegades). I ja no dic res de qui comprava com a inversió, que no deixa de ser un eufemisme de “especulació”.

- A finals de novembre vam tenir Eleccions Generals amb un resultat que va donar una victòria aclaparadora a una opció política clarament de dretes. Sufragi universal i lliure que ens acosta a una manera d’afrontar la crisi actual on com podem veure no es defensen precisament els interessos dels estaments socials menys afavorits i on qui més ho paga (i ho pagarà) és el ciutadà que encara té una feina. Més impostos, menys serveis públics, menys protecció en l’àmbit laboral i més “Merkozy”.   Hi havia algun dubte que aniríem cap aquí? De què ens sorprenem ara? Fins i tot gosaria dir, de què ens queixem ara?

Hi ha altres camins? N’estic segur que si. Pregunteu als ciutadans d’Islàndia que van fer que deixessin caure els bancs i van tancar a la presó a polítics i banquers responsables de la crisi financera. Això sí, no ha estat fàcil, però sembla que se’n estan sortint.