Programa del 10/04/2012
Encetem avui el segon programa d’aquest mes sobre “l’estat del malestar”, i voldria referir-me a una afirmació que es feia en el programa del Punt de l’Interrogant de la setmana passada, que introduïa el tema.
Es deia, amb una part molt important de raó, que ja es podien cantar les absoltes al que fins ara hem anomenat l’estat del benestar.
En la major part dels aspectes de l’actualitat econòmica i social del moment que vivim, per desgràcia semblaria que realment s’ha acabat una etapa molt important, en el món occidental, d’uns avenços socials mai abans assolits. I segurament és veritat.
El patiment que provoca l’atur –sobretot al nostre país, que dobla aquesta dada dels Estats europeus- és extens i gravíssim; les dificultats de la gent sense feina, dels joves que no es poden incorporar al món del treball, dels desnonats que es queden sense la casa de la qual pagaven la hipoteca, la quantitat de gent que ha vist minvar els seus sous, perdent així qualitat de vida…
Totes aquestes dades són greus i dramàtiques per molta gent i el futur no s’albira gens clar. És veritat, terrible veritat.
Hi ha comentaristes que subratllen insistentment, que la crisi actual, tant o més que una crisi econòmica, que una crisi social, és una crisi de valors. El predomini d’un capitalisme exacerbat i sense control; els casos freqüents de corrupció de polítics; l’acció desvergonyida d’especuladors financers i contractistes; la facilitat de negocis immobiliaris, en èpoques que s’han fet més pisos al nostre país que a França i a Alemanya junts, amb unes escalades de preus enllaminadors… Tot això denota una despreocupació ètica, un malbaratament escandalós, que ara estem pagant justos per pecadors.
Però voldria recordar dues coses: l’emissió anterior ja donava algunes pistes sobre possibles camins per tornar a una situació, no com l’anterior –que sem- bla que no tornarà- però sí acostar-nos a unes pautes de recuperació d’antics avenços socials: insinuava alguns camins com, en sanitat, anar a un copagament, perquè la gent valorés més els costos sanitaris i els usés sense malbarataments; en l’ensenyament també proposava unes modificacions per assolir resultats millors en l’educació, i de retruc, evitar tant de brètol com ara veiem i tant de dirigent corrupte que es pensa que els diners públics estan a la seva disposició, sense haver de donar comptes a ningú…
Retocs importants, dons, en dos aspectes, sanitat i educació, que són clau en el patiment de la gent.
La situació econòmica, social, financera són tan greus; la reculada social és tan preocupant, que m’atreviria a pensar que sorgirà, en algun moment, una reacció que comenci a recuperar una fesomia humanística fruit de molts anys d’esforços col•lectius, que ara gairebé s’ha perdut.
De les sagnants reformes que alguns països estan fent, amb més o menys èxit, n’hi ha vàries de pendents: la reforma del control financer; l’escandalosa permanència dels paradisos fiscals; el tema de la responsabilitat dels polítics corruptes.
Són aspectes cabdals que tenen bona part de la responsabilitat de la situació econòmica mundial, i que estan exigint, per part de la gent del carrer, una solució satisfactòria