Hi havia una vegada un bellíssim país on regnava d’injustícia i tot anava a l’inrevés. Camps i companyia al carrer, el jutge Garzón no és a la garjola però com ja sabeu 11 anys d’inhabilitació,  Gürtel, l’Iñaki Undargarin?  cap problema, es qui és,. Ah! i el Sr Rajoy se’ns dirigeix a tots ,  la situació mereixia  respecte, però,  escoltar-lo, i venir-me un regust d’amenaça , cadascú veu  i escolta el mateix , les interpretacions poden ser variades , i podem posar un llarg etc. a aquest petit “aperitiu”. Vinga! no té sentit enfadar-nos més del que ja ho estem.
Potser les solucions no foren tant monumentals i impossibles com ens ho fan veure.
Sobre aquest tema gent molt més ben informada hi diu la seva, a la contra de la Vanguardia vaig llegir una entrevista a Tim Jackson professor de desenvolupament sostenible a la Universitat de Surrey, dirigeix el grup d’investigació sobre Estils de Vida, Valors i Medi Ambient que assessora a polítics britànics. Diu que avui la prosperitat es contempla com a inseparable del creixement econòmic, això no es prosperitat i a sobre aquest model no funciona, necessitem unes condicions materials per viure bé, menjar, cases condicionades, roba…Però més enllà d’això, la prosperitat té a veure amb la salut, les bones relacions, el fet de pertànyer a una comunitat dotada de vitalitat, t6enir confiança en el futur i un sentiment de propòsit en la vida. Acumular i consumir no té res a veure amb prosperar, es insostenible financierament, de fet, la crisi que ara vivim és la conseqüència d’aquest sistema insostenible. La relació entre el present i el futur, protegir els valors que tenim ara perquè hi continuïn sent el futur, amb aquesta premissa, els objectius d’inversió serien els que permeten mantenir les condicions socials, els valors ecològics i l’estabilitat.