La obesitat infantil és un problema sanitari de primer ordre i amb una tendència a l’augment; per tant cal remarcar que és un factor comú de risc per a possibles patologies com la diabetis, la malaltia cardiovascular i la hipertensió arterial.

Davant la obesitat cal actuar el més aviat possible i tenir la convicció que el nen obès ha de perdre l’excés de greix i cal que adquireixi uns hàbits d’alimentació i d’estil de vida saludables. Cal doncs treballar en la prevenció de la obesitat coneixent la importància de l’educació nutricional ja des de l’alimentació prenatal.
És important tenir en compte que a més dels mals hàbits hi ha altres factors claus en la predisposició a l’obesitat ( factors genètics i neuroendocrins).

A més dels problemes C-V als que ens porta la obesitat té repercussions importants a nivell del desenvolupament puberal del nen, com per exemple una pubertat precoç, ginecomàstia, pseudohipogenitalisme, problemes dèrmics(estries, fongs...), inclús problemes en la funció pulmonar (dispnees d’esforç davant l’exercici moderat) i per últim però no menys important problemes a nivell osteoarticular secundaris al pes excessiu constant.
PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE L’OBESITAT INFANTIL
Quan ens trobem amb un infant amb una obesitat cal valorar molts aspectes de la seva vida (àmbit familiar, educació alimentària, activitat física...) per poder aplicar correctament les mesures idònies.

A no ser que sigui una obesitat desmesurada o per alguna necessitat de primer grau, en la majoria dels casos és suficient amb estabilitzar el pes, sense pretendre una reducció ponderal, ja que tant sols l’increment de massa muscular lligada al creixement permet normalitzar el pes. Cal remarcar que dietes hipocalòriques estrictes en èpoques de creixement són contradictòries, ja que poden interferir en la talla de l’infant. 
Abans d’implantar qualsevol canvi d’hàbits en un infant, cal parlar amb ell i fer-li entendre el perquè d’aquesta nova situació a fi de que ell prengui consciència de la importància d’una correcta alimentació; mai són fructíferes canvis imposats perquè si.

Les mesures bàsiques per al tractament de la obesitat podem es resumeixen en:
-    una dieta amb una restricció energètica si és necessari ( prèvia valoració)
-    un augment de l’activitat física
-    recolzament familiar
-    reeducació nutricional.
En l’alimentació cal:
-    corregir errors qualitatius i/o quantitatius que poden haver portat a l’obesitat
-    preparar menjars atractius i sobretot variats
-    reduir el greix animal i vegetal dels àpats: reduint la carn de porc, afegint làctics desnatats enriquits en calci, vit A i D...
-    Fent servir coccions menys energètiques con planxes, forns, papillots... i evitant els fregits i arrebossats.
-    Eliminar de la ingesta els sucres refinats i les begudes ensucrades. Reduir la ingesta d’hidrats de carboni com pa, pasta, arròs i llegums però tenint en compte que hi han de ser presents en tots els àpats. .
-    Eliminar completament aquells aliments altament energètics no essencials i substituir-los per altres menys calòrics. (per exemple “xuxes” per macedònia de fruites i gelatina amb fruites natural)
-    Augmentar la ingesta de fruita.
-    Augmentar la ingesta de verdures i hortalisses presents en tot els àpats.
-    Augmentar el consum de fibra en la dieta.
-    Reduir la mida dels plats i fent 5 àpats al dia en un ambient tranquil i agradable.
-    Evitar els aliments precuinats i bolleria industrial plens de greixos saturats que al final no fan més que obrir-nos la gana i omplir-nos d’energia de molt mala qualitat.
Per tant, davant d’una obesitat cal actuar promovent l’activitat física i menjant de forma sana, equilibrada i suficient.