La paraula autoritat prové del llatí «auctoritas», que a la Wikipèdia es defineix d’aquesta manera ...              

«En Dret romà s'entén per auctoritas una certa legitimació socialment reconeguda, que procedeix d'un saber i que s'atorga a una sèrie de ciutadans. Ostenta la auctoritas aquella personalitat o institució, que té capacitat moral per emetre una opinió qualificada sobre una decisió. Tot i que aquesta decisió no és vinculant legalment, ni pot ser imposada, té un valor d'índole moral molt forta.»

També trobem com a definició de la paraula moderna «autoritat», la següent:
Autoritat és el que des del punt de vista de l'Estat , pot ser considerat com la força exercida per una persona legitimada per una institució, conformi a unes funcions que li són generalment reconegudes. En aquest sentit quan una persona té autoritat es dedueix que té aptitud per a manar (o imposar el seu punt de vista o fer-se respectar). Així, quan l'individu té «la» autoritat o si es volgués aquesta, s'està autoritzada a actuar, a exercir un determinat poder.

Deu ser per aquesta diferència de definició de la paraula moderna envers l’original, que trobem aquest comentari:El terme és en realitat intraduïble, i la paraula moderna "autoritat" a penes és una ombra del veritable significat de la paraula llatina.
Per als romans l’autoritat rau en la capacitat moral de la persona, la definició moderna es queda amb la legitimació atorgada per una institució o grup.
Tenim, doncs, dos tipus d’autoritat: l’atorgada i la merescuda, aquella que dimana del reconeixement tàcit dels altres.

En el terreny quotidià podem trobar directius d’empresa que tenen autoritat atorgada, com a conseqüència del càrrec professional, però molt qüestionats per el personal subordinat, és a dir els hi manca el que ara diem «lideratge».
També trobem aquesta dicotomia en l’àmbit polític, persones que tenen autoritat legal en funció del seu càrrec, però molt poca autoritat moral.I és que, l’autoritat autèntica s’ha de guanyar.

Sovint sentim comentar que els nostres joves no respecten l’autoritat i aquest problema té a veure amb el doble sentit (original i modern) de la paraula. Els joves per definició han de qüestionar l’autoritat (atorgada), però necessiten tenir un referent clar, una autoritat moral.
Al qüestionar l’autoritat (formal) ens hem carregat sense voler l’autoritat moral, la pauta, la referència que tots necessitem per créixer com a persones.

Avui dia, hem resolt aquest conflicte etimològic inventant o re-inventant el concepte de lideratge, alhora que veiem la tendència a etiquetar de «líders» a persones que simplement són autoritats legals, tornem a tancar el cercle viciós.
Hem de recuperar el concepte d’autoritat en la seva accepció original, aquesta Societat ho necessita.