En el decurs de la vida, ens trobem en ocasions davant de situacions complicades, on es posen a prova els nostres valors personals, la nostra coherència, el nostre codi ètic de conducta, les nostres creences... estarem davant de moments on  l’estat del nostre equilibri personal serà important per afrontar aquestes adversitats que se’ns poden presentar.

On rau l’equilibri personal? A l’interior.

La paraula equilibri significa harmonia, estabilitat, maduresa...s’arriba a aquest equilibri mitjançant un procés d’interiorització, de creixement personal i de coneixement d’un mateix. Es tracta de tenir un bon equilibri entre el cap i el cor, entre sentiments i raons. Podríem dir que l’afectivitat i la intel·ligència son les dos notes més característiques de la nostra persona. En aquest sentit, tenir equilibri és ser capaç de simultaniejar afectivitat i raó en la correcta proporció. Una persona equilibrada és aquella que té un projecte de vida coherent i té una voluntat sòlida; una bona intel·ligència racional sense descuidar la part afectiva, els sentiments, les emocions...Certament és molt útil tenir un bon coeficient intel·lectual, però això no ens garanteix l’èxit a la vida, sinó tenim alhora un bon nivell d’intel·ligència emocional.

Tot això  s’educa des de que som petits. Es tracta de saber què és el que un vol, cap a on es dirigeix i aprendre a donar a les coses la importància que es mereixen, és a dir, assolir el judici necessari per valorar els fets que ens succeeixen amb certa objectivitat, i això, com quasi bé tot, s’aprèn. Per això és molt important créixer amb models d’identitat positius. Avui en dia, estan de moda a la nostra societat models trencats. Només cal que donem una ullada a la televisió i observem el model de vida de personatges que presentes unes vides tan buides...

De vegades ens lamentem de que “no hem tingut sort” o de que la vida no ha sigut justa amb nosaltres. Ens queixem de que no ens han donat recursos o medis suficients per ser feliços. Busquem el nostre equilibri fora, en lloc de mirar cap el nostre interior. Ens pot donar la sensació de que ens estant demanat que donem un “bon concert” sense disposar del “instrument adequat”. Però on està l’èxit d’un bon concertista? Permeteu que us expliqui una anècdota. Nicolo Paganini és considerat un dels més grans violinistes de tots els temps. Una vegada estava a punt d’actuar a un gran teatre ple de públic que el va rebre amb una gran ovació. Quan va aixecar l’arc per començar a tocar el seu violí, es va adonar, consternat, de que no era el seu. Per a un músic com ell, això era inaudit i es va sentir molt angoixat sense el seu violí. No obstant, va comprendre que no tenia una altra alternativa que començar el concert i va començar a tocar. Diuen que aquell va ser un dels millors concerts de la seva vida. Un cop acabada l’actuació i ja en el seu camerí, Paganini, parlant amb un altre músic company seu, li va fer la següent reflexió:

    * Avui he après la lliçó més important de tota la meva carrera. Fins fa poc creia que la música estava al violí, però m’he adonat que la música està en mi i que el violí és només l’instrument  pel qual les melodies arriben als altres.

 
És dins de nosaltres on està la música, la clau del equilibri o del caos, la llavor de la creació o de la destrucció. Tots tenim la responsabilitat d’aportar la nostra melodia a aquesta simfonia comú que és la humanitat. Tu tries... Equilibri o caos. Només depèn de tu!