Ningú pot negar que el futbol és ja un fenomen sociològic. El que era un esport s’ha transformat en espectacle...

Milions de diners i de persones es mouen i viuen del i pel futbol… Polèmiques, fitxatges, entreteniment, corrupció, debats.. un partit de futbol no dura 90 minuts, sinó les 24 hores de tots els dies de la setmana... però, per què està tan present en el nostre dia a dia?

Un estudi sociològic mostrava com l’interès per temes esportius està per sobre d’altres com la política i la cultura; que una de cada tres persones utilitza el temps lliure per veure esport i més de la meitat de la població està interessada en el futbol, tot i que no el practiqui… però, per què es tan “addicte” per la gent?

Modulador dels estats anímics, les persones es senten tristos, irritables o deprimits si el seu equip perd.. Fins i tot, un recent estudi científic va demostrar que veure un partit de futbol disminuïa el dolor i millorava el malestar en persones que estaven al final de la seva vida... per tant, podem considerar el futbol con una droga capaç de mantenir a la població depenent d’aquest?

Oci o negoci… pa i circ… el futbol és realment l’opi de la societat del segle XXI?