Potser la pregunta o “el punt de l’interrogant” hauria de ser només “per què llegir Espriu?”, és a dir sense plantejar el quan. Però en aquesta ocasió, a les portes de la commemoració del centenari del seu naixement, sí que cal posar el mot “avui”. Espriu es considera ja un “clàssic” de la literatura catalana. Però què entenen per “clàssic”, en aquest cas.  Doncs que es tracta d’un escriptor l’obra del qual transmet un missatge i uns valors que “compten”, és a dir que enriqueixen el llegat cultural que compartim tota la humanitat, que són universals.  I que, a més, la qualitat literària amb què ho fa és objectivament de primera línia.
Molt sovint, els escriptors (i potser també d’altres artistes o intel·lectuals) una vegada morts passen “ pel un purgatori”, que ve a ser com una prova de foc a veure si continuen interessant o no. Durant un temps, més o menys llarg, perden pistonada, deixen d’estar “de moda”, només se’ls recorda de tant en tant i després “bona nit i tapa’t”...
Espriu ha seguit interessant, encara que sense la intensa la presència pública que havia tingut. Això ha fet que s’allunyés del gran públic, per dir-ho d’alguna manera, encara que en l’ àmbit literari i acadèmic hagi estat un dels escriptors catalans sobre el qual s’ha treballat més a fons.
Les generacions més joves no han estat  coetànies de Salvador Espriu i potser per aquesta raó no els és un escriptor pròxim, al contrari del que va succeir als anys 60 o 70 que és quan Espriu esdevé un referent cultural, intel·lectual i en ocasions polític per més d’una generació. Potser és aquesta la circumstància que fa que abans del punt de l’interrogant hi posem la paraula “avui”.
Com que d’aquí a un minut encetarem una conversa o debat, com us agradi més, no cal allargar-nos excessivament en la introducció. Assenyalar, això sí, algunes qüestions que podrien servir de resposta a l’interrogant que avui ens fem.
Avui podem o hem de llegir Espriu, perquè és autor d’una obra absolutament actual, tot i haver passat 27 anys d’ençà de la seva mort. Perquè ens convida contínuament  a reflexionar sobre temes que es afecten a tots, ahir, ara i sempre. Perquè la seva obra està construïda sobre uns sòlids fonaments culturals que ens enriqueixen. Perquè res del que diu o explica és gratuït. Perquè és un mestre retratant les febleses humanes alhora que les bondats. Pel sentit irònic i esperpèntic que gasta i que ens desvetlla la rialla. Pel seu treball d’orfebre de la llengua. Perquè descobrim, a través de la seva mirada, la seva petita pàtria, el  paradís perdut, que potser també és el nostre. Perquè va estimar amb un desesperat dolor aquesta terra i aquesta llengua. Perquè d’aquest aprenent d’escriptor, com ell es definia, en podem aprendre molt.
Només esperem que vosaltres hi pugueu afegir uns quants perquès més. S’ho val. Gràcies.