Ens fa por dir el que pensem i actuar amb conseqüència?

Fa temps que ja es veia venir, eram carn de canó utilitzats com a peons per uns jugadors, gent per quí el més important es acumular riquesa i a òn els valors quedan relegats, ser o no ser i aquí ser significa tenir el poder a qualsevol preu.

I mentres de mica en mica anem veient com tots els drets que vàrem aconseguir amb tants esforços es van esmicolant com si fòren paper mullat i tant depressa com un llamp.

Entre d’altres he vist ara fa uns dies a persones amb discapacitat arribar al seu lloc de treball amb tristesa i llágrimes perqué la retallada els fará més incapacitats si cal, son vulnerables i tot i així fan un esforç diari per la seva integració, saben que pertanyen al grup de persones amb especials dificultats d’inserció que requereixen d’un sistema adaptat a les seves necessitats i dotat de recursos específics.

Sembla a ser que a nosaltres, el poble , ens toca rebre tots els sotracs de les males gestions dels governs.

Arturo Pérez Reverte en INDECENTE diu, entre d’altres coses,.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo, ni cultural ni intelectual.

INDECENTE, es que ministros, secertarios de estado y altos cargos de política,cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.

Sea cuál sea el color del gobierno, todos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.

Y quienes las cambiarán? Ellos mismos? Já.
Sols afegir… Que s’hauria de fer quan algú no fa bé la seva feina?