Reconec que m’ha portat una bona estona reflexionar sobre l’enunciat de la pregunta, perquè no és la Societat qui perpetra les retallades, sinó els dirigents polítics que desvien els diners que paguem els ciutadans cap el monstre insaciable de la banca.
Algú afirmaria que la societat civil resta passiva, però tampoc és cert, la gent es manifesta, els periodistes escriuen, hi ha debats a televisió, malgrat tot, el mal avança, la metàstasi que està arrasant amb les conquestes socials  del segle XIX avança i ens acosta a un model feudal 2.0.

Pel que fa a la Sanitat, llegíem al diari ARA el passat 4 de setembre aquest fragment d’entrevista:
“A l’Àfrica, Dolça Revolució treballa amb cooperants de petites ONG que intenten fer arribar al nucli infectat tres herbes efectives. Són la Garcinia kola ( bitter kola ), l’ Artemisia annua i, la tercera, la Moringa oleifera. Totes tres, preses, són efectives perquè augmenten les defenses del sistema immunitari i, per tant, les persones es curen, perquè l’Ebola és un virus en què ha de fer net el mateix sistema. Ara bé, la població desnodrida de l’Àfrica té unes defenses baixes i, per aquest motiu, no s’hi pot enfrontar. Si, malgrat tot, amb les herbes no n’hi ha prou, apliquem als malalts un producte denominat diòxid de clor (desinfectant legal d’aigües), que es capaç de controlar una malària en 12 hores i l’Ebola en 3 dies.
¿Els cooperants de l’associació Dolça Revolució han pogut entrar al nucli de la infecció?
No els deixen entrar-hi. Ho han intentat portant a les mans les tres herbes i el diòxid de clor. Tan sols demanaven protecció policial perquè saben que la màfia del govern africà i dels altres països els hi podien confiscar. Però no els han deixat entrar. No interessa. Hi ha massa interessos econòmics.
Diu que les unitats de dolors dels hospitals li envien pacients per curar-se o per millorar malalties. Quines són?
El càncer, amb l’herba Kalanchoe. La marihuana, per a malalties com el càncer, l’esclerosi múltiple, l’artrosi i l’artritis.
Els metges no poden receptar-les?
En l’engranatge del sistema sanitari no interessa curar, sinó cronificar.
Tot ho explica amb seguretat.
No estic sol. Això també ho va assegurar el premi Nobel de medicina Richard J. Roberts, que va dir que quan hi ha un medicament que cura, la indústria farmacèutica el reconverteix perquè cronifiqui la malaltia.”

La Salut ha esdevingut un gran negoci per a les farmacèutiques, que son les que mouen els fils dels Governs i estan al darrere de l’elaboració de les lleis que els afavoreixen, aquesta afirmació l’avala el fet de que, com afirma també el diari ARA, es calcula que actualment per cada eurodiputat hi ha sis lobistes (oficialment registrats, però poden haver més no registrats).

Cronificar malalties ens fa dependents del “sistema”, les retallades al sistema sanitari públic ens empeny cap al sistema privat.

A l’època feudal era relativament fàcil mantenir al poble en la ignorància, per tan dòcil, per tant sotmès, pocs sabien llegir, però en el mon globalitzat i hiperconnectat del segle XXI és impossible tallar el flux d’informació, no es pot evitar que aquesta estigui accessible a tothom. Quina és doncs, l’estratègia del poder?: la infoxicació, un allau de dades irrellevants que dilueix la veritable informació, combinat amb el fet de que els mitjans de comunicació estan concentrats realment en molt poques mans, encara que l’aparença és de gran diversitat: premsa escrita, televisió, ràdio, mitjans digitals, etc., la propietat dels mateixos està concentrada en poques mans, com ja ens prevenia fa 20 anys en Joan Major al seu llibre “Chips, cables i poder”.
Per destriar la informació rellevant del que només és soroll cal criteri i coneixement i aquest es construeix a les aules. Si degrades l’educació, la fas poc operativa, si retalles pressupost públic la fas inaccessible i si tot això passa en un entorn infoxicat, el criteri de les persones ho té molt difícil per enfrontar-s’hi amb l’abús sistematitzat dels qui remenen els fils del poder, molt difícil per lluitar contra la destrucció progressiva de les conquestes socials, de l’humanització de les societats i del benestar general de la població.

Aquí ho deixo ....