És innegable que el futbol des de fa molts anys està instal•lat a la vida de la majoria de tots nosaltres. Directament o indirecta, vulguem o no vulguem, està omnipresent i de forma quotidiana. És un fenomen cada cop més universal i no només en l’àmbit esportiu. Així, més enllà de les lligues o campionats, hi ha un gran, diria que un immens, món que l’envolta, ple d’interessos amb negocis, fitxatges, diaris i publicacions, publicitats,....Unes poques dades: per exemple l’estat espanyol és el país d’Europa que té més diaris esportius i que a sobre són els més venuts. Fins i tot més que el d’informació general. També on s’hi dediquen més hores de ràdio. També el que té la lliga amb els jugadors més cars del món. Per a molts, d’una forma escandalosa; i més ara, en època de forta crisi econòmica.

Com veiem, tot plegat donen al futbol plena prioritat. Sovint per damunt de moltes altres coses essencial. Si més no el consumim. És la llei de l’oferta i la demanda. Perquè,...no ens enganyem: si el futbol no tingués aquesta gran extraordinària demanda, no n’hi hauria tanta oferta.

Sense dir-ho expressament, tots estem pensant en el futbol d’elit, de la Primera Divisió, de les xifres fabuloses, dels jugadors estrelles, que a més ara surten amb cantants o top models. Tot enlluernador. I que de fet enlluerna i serveix de model a molts adolescents.

Però en paral•lel això passa amb una desigualtat brutal dins el mateix futbol. Només cal que comparem els clubs de Primera (especialment dos, Madrid i Barça) amb uns pressupostos estratosfèrics i que no reparem en gastos, al costat de milers de clubs de segona divisió o tercera, regional i més petits dels pobles que malviuen com poden. Alguns han hagut de baixar la persiana. No us assembla injust?

I ja que comparem, també hauríem de pensar amb la tremenda desigualtat entre el futbol i d’altres esports. Almenys a casa nostra. En altres cultures o països, encara està al nivell del bàsquet o el rugby. Però per poc o en retirada. En els telenotícies, només hi ha dos apartats diferenciats: els esports i el temps. I en l’espai dels esports, molt sovint el futbol ocupa el 90% del temps. Tremenda injustícia! Almenys pels milers i milers d’esforçats esportistes d’altres modalitats que no veuen el seu entusiasme o dedicació reconeguda per enlloc. Per no parlar de l’esport de base, on es fa una gran i impagable tasca formativa i convivencial.  

Bé, fins aquí aquestes 4 pinzellades d’aquest inabastable món del futbol que serveixen per encetar el debat, on segurament hi trobarem quantitat d’altres i interessants punts  de vista i aspectes. Sobretot en el seu vessant social, més que per l’esportiu.